dijous, 26 de febrer de 2009

La ville en rose (III)

Tolosa compta amb plaers estètics bastant particulars. Les seves esglésies romàniques i gòtiques, de maó vist, per exemple. A part de l’enormitat canònica de Saint-Sernin, hi ha els campanars en mur elevat com el de Notre-Dame-du-Taur; o l’església de Saint-Jérôme de planta impossible, intersecció de tres ovals; o l’església dels Jacobins, altíssima nau única dividida per una sèrie de pilars massius, amb l’altar situat en un lateral excèntric. Però la més estranya de totes és la catedral de Saint-Étienne, amalgama de peces diverses que semblen sortides del taller de Numerobis, l’arquitecte matusser d’”Asterix i Cleopatra”.
Una façana que és pura esquizofrènia
A l’antic convent dels Agustins, un museu recull escultures romàniques i gòtiques provinents de les esglésies dessacralitzades per la Revolució. Fa un curiós efecte veure una sala plena amb un bosc de columnes falses que suporten els capitells de diversos claustres tolosans, o les gàrgoles arrenglerades en posició vertical, com un ramat de llops udolant a la lluna.

Però indubtablement la peça més bella de les moltes que es poden veure aquí és la delicadíssima policromia de Nostre-Dame-de-Grasse, una Mare de Déu del segle XV que és dolcesa en estat pur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada