Quan he llegit la notícia, l’he trobada molt còmica: quatre membres del cos de bombers de San Diego, que van haver de treballar en tasques de seguretat a la desfilada del Dia de l’Orgull Gai de l’any 2007, han estat indemnitzats amb 27.000 euros per l’assetjament sexual que van haver de patir. Sembla ser que molts dels participants els hi van dedicar floretes diverses, mentre que altres espectadors que s’oposaven a l’acte els van anar insultant al llarg del recorregut.
No he trobat un de San Diego, en val un de Nova York?
Com he dit, la meva primera reacció ha estat d’hilaritat; després he pensat que aquests ianquis no perden ocasió de posar una demanda judicial vingui o no vingui a to, que hi ha homes que es desmunten per ben poca cosa, que no estava pas malament que per una vegada els mascles tastessin la seva pròpia medicina i que, tot reconeixent que alguns ens posem una mica burros quan veiem un uniforme de bomber, habitualment sabem comportar-nos.
Però després d’investigar una mica més he trobat el text complet de la demanda i he quedat esgarrifat. S’hi pot llegir la narració per separat de cadascun dels perjudicats i són totes elles dantesques.
Per exemple, diu el bomber Alex Kane:
El darrer encontre que em va molestar va ser amb la gent que protestava. Es tractava d'un grup de cristians que estaven en contra d'aquests estils de vida alternatius. Van començar a fer-nos un sermó, dient que érem mala gent perquè recolzàvem la desfilada. Això em va ferir profundament, perquè jo sóc cristià. Em va semblar que no era just, perquè jo no faig un estil de vida alternatiu.
I Chad S. Allison explica:
Malgrat que duia posats els auriculars, encara vaig poder sentir comentaris com "vull veure't la manguera", "mama'm la manguera", "apaga'm el foc", "m'estàs encenent", "tinc dificultats per respirar, fes-me el boca a boca". Els nens ens saludaven. Al principi jo retornava les salutacions, però al menys en tres ocasions diferents, vaig rebre gestos sexuals en resposta a les meves salutacions. La primera vegada un home es va tocar els mugrons i es llepà els llavis i en una altra ocasió un home va apretar els genitals de l'home al que estava arrambat.
Etcètera.
Ja sé que les agresions sexuals són un afer molt seriós i que poca broma s'hi pot fer; però si treballes al cos de bombers has d'assumir els riscos de la professió. I si no, que haguessin posat una botiga de merceria.
Gràcies per fer-me riure de bon matí!
ResponEliminaLa veritat, no s'enten, Maria, tú, sempre tan sensata i serena i LI trobes la gràcia al patiment d'aquests pobres homes? [el que hagués donat jo per ser-hi el dia de la manifestació!). El món està ben boig.
ResponEliminaLes denúncies d'aquesta emna són el pa de cada dia al EUA. Recordo que quan el Pau Gasol va arribar als EUA el primer que li van dir és que demanés el DNI a tothom amb qui se n'anés al llit perquè molta gent només espera una relliscada per arreglar-se la vida.
ResponElimina