Un ofici de risc

Prou sé que la vida del bibliotecari no és tan plàcida com imaginen els profans. A casa rebo puntual notícia dels perills inherents a l’ofici: inundacions, plagues, visita d’autoritats, robatoris, okupes, agressions sexuals, usuaris psicòpates... De vegades penso que, si en Josep es dediqués al tràfic d’estupefaents, la seva existència seria molt més tranquil·la.

Però ja veig que no em puc queixar, perquè a Cerro de Reyes (Badajoz) la situació és francament pitjor. Com informava ‘La Crónica de Badajoz’ fa uns dies, la biblioteca municipal ha hagut de tancar després que uns gamberros del barri apallissessin al seu bibliotecari (sempre m’ha sorprès que el grau zero de la diversió consisteixi en el vandalisme i la violència). Es dóna el cas que aquest bibliotecari, que ara està de baixa, era qui més havia aguantat en el lloc de treball (un any i mig); mentre que la seva antecessora va haver d’agafar la baixa per ansietat i depressió.

No, no és Gaza: és la biblioteca de Cerro de Reyes.
Està clar que el barri és conflictiu i que la feina del bibliotecari no és la d’exercir de Rambo suburbial; per això, en lloc de deixar que la situació es deteriorés fins aquests extrems, potser l’ajuntament hauria d’haver posat algun tipus de vigilància policial per garantir el funcionament normal de la biblioteca. El que no puc admetre és que tanquin el servei per estalviar-se problemes. Crec fermament que les biblioteques en actiu irradien bones vibracions que només poden revertir en beneficis per tota la societat. I, pel que s’ha vist, a Cerro de Reyes els fa molta falta.