Foto de Nate Steiner
Segurament sóc el més esnob dels esnobs i per això em mereixia un bon escarment.
Durant mesos, per no dir anys, me’n fotia de les famílies que feien llargues cues pacientment, com si es trobessin talment a la Seguretat Social, per obtenir les seves càpsules de cafè astronàutic. Després els veies sortir de la botiga, tot exhibint satisfets les seves bosses mig buides, de paper marró, com qui treu a passejar un gos amb pedigrée.
Per acabar-ho d’adobar, la imatge de la marca requeia sobre les espatlles d’un actor maduret i americà, pel qual en Josep sent una inexplicable feblesa. Digueu-li gelosia, si voleu; en el fons estava temptant el destí.
Aquest gener, els Reis, que són més màgics del que sembla, ens van dur una màquina d’aquestes de les càpsules. Fou suficient tastar un dels seus espressos per rendir-nos a l’evidència.
Potser es tracta de la versió benigna de la invasió dels ultra-cossos: per en Josep un ristretto, com sempre; per a mi un arpeggio, si us plau. I visca George Clooney!
Jo un arpeggio, estic enganxadíssima, també des de Nadal, també escarmentada...heu tastat els descafeïnats? són boníssims i te'n pots prendre tots els que vulgues...llàstima però que George no feia part del regal.
ResponEliminaNo estàs sol, Allau... El meu company també n'és un fan convençut i per Rei n'hi va caure una... i ara l'enganxat sóc jo...
ResponEliminaEl que jo deia, això és la invasió dels ultra-cossos!, la Nestle està en camí de dominar el planeta.
ResponEliminaJo, si haig de ser sincer, estava desitjant que algú se li acudís la idea de regalar-nos l'aparell. I, ECCO, ja el tenim. Les crítiques passades estan oblidades (un cop tastat el ristretto).
ResponElimina