Jean Dubuffet, "Façanes" (1946)
- Bolígrafs i retoladors amb la tinta seca
- Capsa plena de postals que uns desconeguts enviaren a familiars difunts
- Abrics arnats; jerseis de llana encongits; brusa amb cremada de cigarreta a la pitrera; camisa blanca, esdevinguda rosa després de la bugada; mitjons amb un tomàquet al taló; mitges amb carreres; roba de bateig esgrogueïda
- Una dent de llet en una capseta de plàstic
- Tiquets del supermercat, llistes de la compra, rebut d’un donatiu a les Missioneres Franciscanes, factura de la reparació d’una màquina d’escriure, bloc-calendari de sobretaula sense fulls
- Un rínxol de cabells embolicat en cel·lofana
- Apunts de la universitat
- Safates de pastisseria
- Clauers de propaganda
- Sabates desaparellades o amb la sola foradada
- Manuals d’instruccions d’aparells ignots
- Piles gastades i boterudes
- Cassettes, vídeos, “floppys”, paper carbó, microfitxes
- Figuretes de plàstic dels sobres sorpresa, dels ous Kinder, dels Happy Meals
- Receptes retallades del diari, llista de la loteria de Nadal de fa 15 anys
- Puzzle de 1.000 peces de les que només n’hem trobat 957.
- Bossa amb caramels enganxifosos
- Clips deformats, xinxetes rovellades i amb la punta torçada
- Ampolles de perfums evaporats
- Una castanya, un pinyol d’albercoc, una papallona premsada
- Ungles i cabells
- Capses de sabates, sobres rebregats, llaunes de betum ressec
- Polsera magnètica
- Pots de vidre amb tapa metàl·lica, buits
- Rellotges de plàstic, sense piles
- Pastor del Pessebre, decapitat
- Botons
- Préssecs macats, plàtans renegrits, arròs corcat, patates grillades, pa sec, galetes estovades, xocolata amb cucs, pernil ranci, cava esbravat, tomàquets podrits, maionesa feta qui sap quan, fuet petrificat, llet agra, llaunes caducades, formatge florit, enciam passat, vi picat
- Un record de Núria, un record de Venècia, un record del Monasterio de Piedra
- Tamagochi mort
Parafrasejant Rafael Argullol: "La llista com obra d'art"
ResponEliminaM'ho prendré com un "cumplido", Brian ;p
ResponEliminaJa abans de començar la lectura, un Dubuffet epatant!
ResponEliminaI la primera de la llista, per enganxar i no parar fins al final, amb les petites pauses a base de "ah, no això no" seguides del "o potser si" o del "depèn". La llista com un microrelat, com un poema asonant, com un joc, com una provocació. Voldria que aquesta fos la primera de les teues llistes.
arqueología personal... quizá te guste leer este pequeño relato mío: http://mm-actualidad.blogspot.com/2008/04/reflexiones-ante-un-armario.html
ResponEliminabesos
Encara em faràs canviar la meva opinió reticent sobre les llistes... En aquesta veig reflectits -com tots, imagino- fragments de rampoines vivencials..
ResponEliminaSublim
ResponEliminaplasplasplas. Bravo!
ResponEliminaAixò del paper carbó m'ha arribat a l'ànima, coses de mecanògrafes, :P gairebé tant com el Dubuffet :)
ResponElimina(Leb, a en Dubuffet li agradaven els grafits hihihi)
[Clídice, respecte al que dius d'en Dubuffet: ningú no és perfecte, haw, haw!]
ResponEliminaMira, m'he quedat encantat amb el laicònic Tamagochi mort.
ResponEliminaTambé m'has fet recordar un rar topònim dels cingles de Gallifa: "La Llista blava".
Leb, procuraré que no sigui la darrera.
ResponElimina...poeta, més que poeta...
ResponEliminaPilar, tu relato refleja algo muy, muy parecido, sólo que centrado en un armario y con una protagonista resoluta como pocas se encuentran en la realidad.
ResponElimina"Rampoines vivencials", m'agrada, Eulàlia, encara que potser alguna vegada van ser importants per algú.
ResponEliminaMarta, Matilde, Robert, gràcies, exagerats!
ResponEliminaClídice, encara tinc paper carbó a casa, per si en necessites. I Dubuffet també m'agrada a mi, malgrat els graffitti.
ResponEliminaGirbén, la toponímia és una llista que abasta tot el món, tant en sentit literal com literari.
ResponEliminaSaps on podies trobar també paper carbó? als cosidors, a mi me'l feien fer servir per calcar dibuixos a la roba per brodar :D (si, ja ho sé, tots tenim un passat :P)
ResponEliminaMe'n recordo, Cli, me'n recordo.
ResponEliminaEt falta revisar el que trobem dintre de l'ordinador. Proposo:
ResponEliminaUn apunt mig fet dintre de la memòria de l'ordinador.
Galde, em temo que la memòria de l'ordinador es perd sense deixar rastre, com no sigui dins d'un obsolet floppy. La seva mort és tan virtual com la seva vida.
ResponElimina