La veritat és que em sento estrany deixant un comentari a un post programat, l'autor del qual no hi és ni respondrà. De fet aquesta ituació porta a curioses reflexions psicològiques, tant de la psicologia del blogaire com del comentarista. En fi, suposo que després tindrem tot un curs per a pensar-hi.
A mi em crea un cert morbo, són comentaris llançats a l'aire. Una mica com aquells blocs en els que l'autor mai contesta els comentaris. Podríem anomenar-ho, com ho vas insinuar, la síndrome Jinksy.
En aquest cas, esperem i desitgem, que el nostre Jinksy torni quan ho desitgi!
doncs a mi em mola dir-li coses sense que em llegeixi, una mica com fer barrila quan el pare i la mare no hi són :P Res que aquest metro no convida a pujar-hi, que avorrit! serà danès! ;P
Ostres, tenen enllaç a l'estació Forum de Barcelona!
ResponEliminaPerdoneu l'acudit fàcil, però és estiu i no estic hivernant...
La veritat és que em sento estrany deixant un comentari a un post programat, l'autor del qual no hi és ni respondrà. De fet aquesta ituació porta a curioses reflexions psicològiques, tant de la psicologia del blogaire com del comentarista. En fi, suposo que després tindrem tot un curs per a pensar-hi.
ResponEliminaLluís,
ResponEliminaA mi em crea un cert morbo, són comentaris llançats a l'aire. Una mica com aquells blocs en els que l'autor mai contesta els comentaris. Podríem anomenar-ho, com ho vas insinuar, la síndrome Jinksy.
En aquest cas, esperem i desitgem, que el nostre Jinksy torni quan ho desitgi!
doncs a mi em mola dir-li coses sense que em llegeixi, una mica com fer barrila quan el pare i la mare no hi són :P Res que aquest metro no convida a pujar-hi, que avorrit! serà danès! ;P
ResponEliminaGalderich: m'ha agradat molt la idea. En direm síndrome Jinksy!
ResponEliminatonto del cul
ResponEliminaI tant si ho llegeix! El Josep no aconseguirà tenir-lo més de dos dies separat d'una pantalla...
ResponEliminaCom veieu, si que ho llegeixo i cap comentari es perd. El del Galde el passare per alt.
ResponElimina