.png)
En aquests moments, qui em llegeixi, si és que enmig d’aquesta canícula fatigosa encara queda algun desvagat que s’ocupa de llegir blocs, estarà llegint el missatge d’un absent. Perquè des d’ahir som de vacances, per un breu temps i amb destinació desconeguda (Santi, no te’n vagis de la llengua). Serà difícil mantenir-se desconnectat (no, no passarem les vacances als boscos de Papua), però procuraré fer-ho.
Se m’acudia l’altre dia que, igual que els ossos hibernen i abaixen les seves constants vitals durant els mesos d’hivern per retornar amb més forces quan arriba la primavera, els blocaires adoptem un estratagema similar durant l’estiu i abandonem el nostre públic sense cap recança fins que la “rentrée” ens reclama a capítol. Com que jo, des del moment que em vaig fer fanàtic de blogger, em vaig imposar que no hi podia haver un dia sense línia (encara que la línia fos de metro), he deixat aquí entrades programades per cada dia del món. Com que ara en sé una mica més que l’any passat, no tots els apunts consistiran en cartografies subterrànies. Espereu-vos doncs també alguna Alícia i algun Dickens, tot cuinat a foc lent. Potser no serà gènere fresc, però ja sabeu que algunes menges són més gustoses l’endemà.
El Disseccionari, pobret, quedarà congelat durant uns dies. A la tornada hi haurà l’inevitable passe de diapositives en el qual (espero) el món sencer somriurà a la càmera. Després reprendrem les activitats habituals i aquí no haurà passat res.
Res, bones vacances!
Se m’acudia l’altre dia que, igual que els ossos hibernen i abaixen les seves constants vitals durant els mesos d’hivern per retornar amb més forces quan arriba la primavera, els blocaires adoptem un estratagema similar durant l’estiu i abandonem el nostre públic sense cap recança fins que la “rentrée” ens reclama a capítol. Com que jo, des del moment que em vaig fer fanàtic de blogger, em vaig imposar que no hi podia haver un dia sense línia (encara que la línia fos de metro), he deixat aquí entrades programades per cada dia del món. Com que ara en sé una mica més que l’any passat, no tots els apunts consistiran en cartografies subterrànies. Espereu-vos doncs també alguna Alícia i algun Dickens, tot cuinat a foc lent. Potser no serà gènere fresc, però ja sabeu que algunes menges són més gustoses l’endemà.
El Disseccionari, pobret, quedarà congelat durant uns dies. A la tornada hi haurà l’inevitable passe de diapositives en el qual (espero) el món sencer somriurà a la càmera. Després reprendrem les activitats habituals i aquí no haurà passat res.
Res, bones vacances!
Doncs no res, que vagi bé la hivernació estival. Estarem un dies amb l'ai al cor, després d'allò que vas esplicar sobre un tal Jinksy i els posts programats.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaBones vacances i a gaudir de l'absència del teclat!
Que passeu unes bones vacances. (No) et trobarem a faltar! (gràcies per deixar la porta del congelador oberta).
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaJo també espero hivernar-me aviat i tornar amb mes forces. Quant a tu i qui t'acompanyi, tingueu el millor dels estius i, tan secret, com desitgeu!
Au, a badar de gust!
ResponEliminaa punt de la criogenització també, que us ho passeu de conya :) i oblida'ns una estona, diuen que és bo ^^
ResponEliminaAllau, que pases felices vacaciones, estoy segura que nos traerás toneladas de cosas para esta avalancha fatástica que es tu blog. Un abrazo
ResponElimina...vagibé...finsaviat.
ResponEliminaBones vacances! Ja veus si ho llegeixo tard, l'hivernació estival blocaire la vaig començar fa dies, jo! ;-)
ResponEliminaSurto un moment de la cova i us ho agraeixo: Lluis, Salvador, Gloria, Galde, Pilar, Matilde, Clidice, Robert i Ferran. I, si feu l´os, que us vagi be.
ResponElimina