Fent safareig literari

  Sir Lawrence Alma-Tadema, "94 graus a l'ombra" (1876)

Ara no sé si la recomanació provingué d'Espai de Llibres o dels amics de “De casa al club”; però a causa seva m’he llegit el llibre de Javier Marías “Vidas escritas” (Alfaguara 1992, edició ampliada del 2000), un recull d’articles sobre escriptors apareguts inicialment a la revista “Claves de razón práctica”. Es tracta de biografies breus i molt amenes que es llegeixen a la manera de relats. Eviten en general les valoracions literàries i es centren, sobretot, en allò més anecdòtic i peculiar que pot ajudar a il·luminar el tipus de persona que hi havia darrera de cada escriptor. Tots ells són grans autors, ja morts, i de llengües no hispanes (sembla que Marías està una mica ofès, perquè els seus conterranis el consideren un escriptor “anglès”).

Com es diu en el pròleg, s’evita l’hagiografia i la solemnitat; el que predomina és una barreja “de afecto y guasa”, excepte en els casos de Joyce, Mann i Mishima pels quals Marías confessa no sentir gaire afecte, tots tres precisament autors molt conscients de la seva importància literària.

Una part bastant respectada de la crítica opina que és innecessari i fins i tot contraproduent conèixer la biografia dels artistes, que les seves obres han de parlar per elles mateixes, sense intermediaris. Com a teoria sona convincent i certament no s’hauria de valorar una obra d’art per la biografia que hi ha al darrera. Tot i això, el fet de conèixer les circumstàncies en les quals foren creades i la mena de bèstia que les va crear, pot aportar una nova perspectiva, potser clarificadora, en la percepció final.

I si no és així, tant se val, confessem-ho: ens agrada d’allò més tafanejar en la vida dels altres, especialment si son famosos.

Alguns retrats del llibre ens mostren que els autors poden ser persones de tracte molt agradable, especialment si no es pertany a la seva família, com són els casos d’Oscar Wilde o el gran Laurence Sterne, o amb neurosis suportables i civilitzades com les de Lampedusa i Henry James. Però, en general, sembla que l’exercici de l’escriptura provoca comportaments d’aquells que és millor contemplar a distància (“la posteridad cuenta siempre con la ventaja de disfrutar de las obras de los escritores sin el incordio de padecerlos a ellos”). Si gent com Kypling o Djuna Barnes podien ser difícils, Malcolm Lowry i especialment Arthur Rimbaud són descrits com per fugir cames ajudeu-me.

A l’edició ampliada s’hi ha afegit 5 retrats d’escriptores que, amb l’excepció de la gran Emily Bronte, no es pot dir que siguin especialment distingides, però que tingueren vides dignes d’una novel·la. Per acabar, a l’apartat “Vidas perfectas” Marías, que és col·leccionista de fotos d’escriptors, comenta els pensaments que li desvetllen els retrats d’alguns dels seus autors favorits. Res, una delícia de llibre, escrit amb solvent elegància, adequat per a qualsevol lletraferit en hora d’esbarjo.