Avui m'he deicidit a sumar-me als menrecordos, tot i que introduint-hi un element de crítica. No obstant, el teu post d'avui no és justament el que la mereix.
Nosaltres, Brian, anàvem sempre a Sant Sebastià: els meus pares devien de ser un lliberals. També tinc altres records posteriors d'aquests banys, però no sé si gosaré escriure'n.
Sí, sí , Brian, jo era de Banys Orientals, amb totes aquelles dones venerables fent topless...La cosa més felliniana de tota la barcelona preolímpica.Doncs apa que no em van ensenyar coses de la vida, aquelles Maries i Montserrats. Ai, que m'agafa un atac d'ubi sunt?, que m'acabo de recordar d'El gato negro...
I ca, Allau, que llavors sí que em tancarien la barraca sota acusació de bloc personal encobert!!! [això és una broma privada per a en Josep que no té bloc. La resta, dispenseu les molèsties]
que marranes! :P
ResponEliminaEn aquells temps preolímpics la higiene era una altra...
ResponEliminaI els "Baños Orientales", que estaven al costat, i on encara hi havien piscines per a homes i per a dones.
ResponEliminaAvui m'he deicidit a sumar-me als menrecordos, tot i que introduint-hi un element de crítica. No obstant, el teu post d'avui no és justament el que la mereix.
ResponEliminaNosaltres, Brian, anàvem sempre a Sant Sebastià: els meus pares devien de ser un lliberals. També tinc altres records posteriors d'aquests banys, però no sé si gosaré escriure'n.
ResponEliminaSí, sí , Brian, jo era de Banys Orientals, amb totes aquelles dones venerables fent topless...La cosa més felliniana de tota la barcelona preolímpica.Doncs apa que no em van ensenyar coses de la vida, aquelles Maries i Montserrats. Ai, que m'agafa un atac d'ubi sunt?, que m'acabo de recordar d'El gato negro...
ResponEliminaDoncs benvingut, Lluís, al virus dels menrecordos. Passo a veure quina malifeta has perpetrat.
ResponEliminaUi, Matilde, això promet. No podries fer un "je me souviens" sol·licitat?
ResponEliminaI ca, Allau, que llavors sí que em tancarien la barraca sota acusació de bloc personal encobert!!!
ResponElimina[això és una broma privada per a en Josep que no té bloc. La resta, dispenseu les molèsties]
Matilde, fas un apunt sobre el llibre de Brainard i després hi coles els "homenatges". Ni J. ho trobaria reprensible.
ResponEliminaEn algun lloc les he de tenir retratades...
ResponEliminaJo també, Júlia, però com que hi apareix també la meva família, no ho he publicat per pudor.
ResponElimina.,.al meu poble hi ha una granota molt semblant a aquesta, m'agraden les granotes (vives).
ResponEliminaA mi també, Robert, poden ser com petites joies, igual que els escarabats.
ResponElimina