(66) Ja que som el rei del tocador

Si el temps ens permetés
descriure la nostra proesa
seria ben difícil de sobrevalorar
ja que som el rei del tocador, tio
i al rei no li agrada esperar
Una cita amb mi
i estaries girant com una baldufa
Una cita amb mi i series el Papa

Si la modèstia ens permetés
descriure la nostra falta d’imperícia
seria ben difícil d’exagerar
ja que som el rei del tocador, és cert
i al rei no li agrada esperar
Un petó meu
i et sentiràs impressionat i transportat de joia
Un petó meu i veuràs Déu
ja que som el rei del tocador, ho som
i al rei no li agrada esperar

Observeu el plural majestàtic i l’involuntari homenatge a l’Eduardo Mendoza del “tocador de señoras”. Potser no tan casualment, la cançó estava pensada perquè la cantés Manolo Martínez del duet barcelonès Astrud. En tot cas, una joieta d'aires antics.