dissabte, 15 de març de 2014

(66) Ja que som el rei del tocador


Si el temps ens permetés
descriure la nostra proesa
seria ben difícil de sobrevalorar
ja que som el rei del tocador, tio
i al rei no li agrada esperar
Una cita amb mi
i estaries girant com una baldufa
Una cita amb mi i series el Papa

Si la modèstia ens permetés
descriure la nostra falta d’imperícia
seria ben difícil d’exagerar
ja que som el rei del tocador, és cert
i al rei no li agrada esperar
Un petó meu
i et sentiràs impressionat i transportat de joia
Un petó meu i veuràs Déu
ja que som el rei del tocador, ho som
i al rei no li agrada esperar


Observeu el plural majestàtic i l’involuntari homenatge a l’Eduardo Mendoza del “tocador de señoras”. Potser no tan casualment, la cançó estava pensada perquè la cantés Manolo Martínez del duet barcelonès Astrud. En tot cas, una joieta d'aires antics.


3 comentaris:

  1. Cançó digne de ser interpretada amb un clavicèmbal i un salonet de casa burgesa!

    ResponElimina
  2. Ara que hi caic, ideal per la teva festa llibertina.

    ResponElimina