dijous, 27 de març del 2014

Més sobre San Lorenzo

Bandera de San Lorenzo

Hernán Cortés va ser el primer home que va posar per escrit la seva estèril conquesta de San Lorenzo. Cortés i els seus homes van arribar a la costa a la recerca d’aigua dolça l’any 1519, van batejar l’illa, van donar-la a l’emperador Carles V i no van tornar mai. Les següents expedicions venien a buscar or i diamants i robins i espècies, no en van trobar, van cremar vius alguns natius per entretenir-se i cometre heretgia i van salpar.

Quan França va conquerir San Lorenzo l’any 1682 —escrivia en Castle— cap espanyol no es va queixar.  Quan Dinamarca va conquerir San Lorenzo l’any 1699, cap francès no es va queixar. Quan els holandesos van conquerir San Lorenzo el 1704, cap danès no es va queixar. Quan Anglaterra va conquerir San Lorenzo el 1706, cap holandès no es va queixar. Quan Espanya va conquerir San Lorenzo el 1720, cap anglès no es va queixar. Quan el 1786 uns negres africans van prendre una nau d’esclaus britànica, van desembarcar a les costes de San Lorenzo i van proclamar San Lorenzo una nació independent, un imperi sense emperador, la veritat és que cap espanyol no es va queixar.

(...)

A la part sud de l’illa hi havia la ciutat portuària de Bolívar.

Era l’única ciutat.

Era la capital.

L’havien construït sobre terreny pantanós. Les pistes de l’aeroport Monzano eren el seu passeig marítim.

Tot de muntanyes s’alçaven abruptament al nord de Bolívar i esquitxaven la resta de l’illa amb les seves gepes brutals. Eren les muntanyes Sangre de Cristo però a mi em semblaven una colla de porcs a l’abeurador.

Bolívar tenia molts noms: Caz-ma-caz-ma, Santa Maria, Saint Louis, Saint George i Port Glory n’eren alguns. El seu nom actual li van donar en Johnson i en McCabe l’any 1922 en honor a Simón Bolívar, el gran heroi i idealista sud-americà.

(...)

A la flàccida i misteriosa ordre del Papa, la gentada va cantar l’himne nacional de San Lorenzo. La melodia era com Home on the Range. La lletra, escrita l’any 1922, era d’en Lionel Boyd Johnson, de Bokonon. Feia així:
Aquesta és la nostra terra
i viure-hi és meravellós,
els homes són intrèpids com un ós;
les dones són tot puresa
i nosaltres tenim la certesa
que els nostres fills faran cas a tot.
San, San Lo-ren-zo!
Quina illa més rica i afortunada!
Els nostres enemics tremolen
perquè saben que s’immolen
contra una gent tan devota i alliberada.
(“Bressol de gat” de Kurt Vonnegut, traducció de Martí Sales)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada