Restauració

Aquesta setmana els jubilats i prejubilats de Barcelona hem anat de bòlit amb les jornades de portes obertes a l’acabat de restaurar Hospital de Sant Pau. Tothom que hagi viscut un cert temps a la ciutat segur que havia tingut ocasió de visitar el recinte —sigui a causa d’un familiar ingressat, una vacuna antitetànica o una lipotímia— i pot arribar a pensar que ja coneix tot el que hi trobarà al seu interior. No podria estar més equivocat.

Apart de deixar a punt de revista les dependències comunes (impressionant la sala hipòstila subterrània, on hi havia hagut les urgències), s’ha restaurat i es pot visitar l’edifici administratiu, que és espectacular. Dels pavellons crec que de moment n’hi ha cinc de renovats: un d’ells s’ha preservat tal com era quan es va inaugurar l’hospital, la resta, destinats a allotjar diverses institucions oficials, com ara la Casa Asia.

L’estètica de Domènech i Muntaner, ja se sap, és una mica “cupcake”; però vessa tal amor pel detall que se li perdona la seva manca de racionalisme. Us recomano vivament la visita ara que és de franc i que els turistes encara no l’han descobert. A partir del 16 de març tocarà passar per taquilla.