Estampes pulleses: Barletta té un pintor

Lleó a la façana de la catedral

Barletta, ciutat d’uns 95.000 habitants a 40 quilòmetres al nord de Bari, tot i trobar-se a la costa ofereix pocs atractius de platja. De totes maneres, com a bona ciutat pullesa no li falten edificis històrics i carrers pintorescos per compensar, començant per un bell exemplar de catedral romànica dedicada a Santa Maria Maggiore. Igualment impressionant és la basílica del Santo Sepolcro, d’estil gòtic borgonyó, erigida a la cruïlla on es trobaven la Via Adriàtica i la Via Trajana. El temple tingué una estreta relació amb el Sant Sepulcre de Jerusalem perquè Barletta fou punt de pas tant de croats com de peregrins en ruta cap a Terra Santa.

Campanar de la catedral

En un lateral de la basílica s’aixeca una curiosa estàtua de bronze de quatre metres i mig d’altura. Vesteix a la manera de les darreries de l’imperi romà i ha estat datada a la primera meitat del segle V. La creu que branda és un obvi afegitó. A falta d’identificació més concreta del personatge, se’l coneix com el Colós de Barletta, encara que els vilatans l’han batejat com Eraclio, ves a saber per quin motiu.

Eraclio fa proselitisme

Però si hem vingut a Barletta és sobretot per visitar el Palazzo della Marra, esplèndid exemple de barroc pullès que amaga al seu interior la Pinacoteca De Nittis. No sé si havíeu sentit mai abans el nom de Giuseppe De Nittis (Barletta, 1846 - Saint Germain-en-Laye, 1884); jo confesso que no en sabia res, tot i que és potser el pintor impressionista més important que va donar Itàlia. Va desenvolupar tota la seva carrera a París, on va mantenir un tracte de tu a tu amb el bo i millor de l’escena artística (Edgar Degas, Émile Zola, Marià Fortuny, Edouard Manet, els germans Goncourt). Va morir fulminat per un ictus als 38 anys.

Palazzo della Marra

El museu recull la donació que va fer a la ciutat la vídua de l’artista, Léontine Gruvelle. No és una col·lecció extensa, al menys si s’atén al que s’exposa, però és una mostra força eloqüent per convèncer-nos que ens trobem davant d’un pintor amb personalitat suficient per justificar la marrada. Jutgeu vosaltres mateixos.

Lungo l'Ofanto (1870)

Signora napoletana

Place des Pyramides (1876)

Corse a Auteuil (1881)

Colazione in giardino (1883)