Estampes pulleses: marcs incomparables

Trani, tal com no la va veure Lady Di

Ja ho vaig dir a l’apunt anterior d’aquesta sèrie: el marc incomparable és el principi de qualsevol reportatge de bodes i comunions. I, no obstant, té valor per ell mateix sense necessitat d’interposar-hi una parella guarnida. Un marc incomparable és, per exemple, la ferradura perfecta de la badia de Trani amb la catedral exempta, segons s’entra a la dreta. Es comenta que en la seva lluna de mel pel continent Carles i Diana obtingueren el seu record més indeleble en entrar a l’hora de la posta al port de Trani, tot solcant les aigües de seda en un principesc veler.

Una altra ciutat fotogènica és Monopoli (i no s’hi val riure amb el nom). El seu casc antic es concentra en un rovell compacte prop del mar. El patronat turístic municipal ofereix un motocarro gratuït que connecta l’estació amb la ciutat vella, on poden enquibir-se (amb algun sacrifici) fins a cinc persones. Tot aquest centre té l’encant dels tortuosos carrerons estrets i les moltes esglésies, incloses una catedral, un temple subterrani i una parròquia plena de mòmies. De totes maneres l’indiscutible racó per la foto és el port, amb aquella façana veneciana una mica fora de lloc però que tan bé queda.

Polignano a Mare és el súmmum de la incomparabilitat, amb una platja urbana envoltada de penya-segats i un nucli medieval encimbellat sobre l’Adriàtic. Tota bellesa té un preu i tant els seus carrers com la seva platja són plens com un ou. Poques setmanes després de passar-hi, s’hi va celebrar el festival de capbussades ‘Red Bull Cliff Diving’ que devia de ser una cosa molt digna de veure.

Polignano és també la ciutat natal del famós cantant Domenico Modugno (1928 - 1994). Una estàtua de gest entusiasta el recorda amb clara al·lusió al seu «Volare» (titulat en realitat «Nel blu dipinto di blu»). Al seu voltant no veig que s’hi apleguin gaires nuvis. Injustícia poètica, Santa Madonna!