Premit

Defujo els jocs d’atzar, els concursos i fins i tot la loteria d’intoxicació col·lectiva de la grossa de Nadal. Sóc poc competitiu, coneixedor de les lleis de la probabilitat (gràcies als meus estudis de matemàtica), i els únics premis que la fortuna m’ha atorgat i que jo recordo són dues versions discogràfiques successives de l’opereta religiosa «Jesuchrist Superstar».

Això figura que és la llibreria "Nollegiu" abans del trasllat a la Juanita.

Això no obstant aquest estiu el districte de Sant Martí va plantejar un concurs a Instagram consistent en endevinar la localització d’una fotografia. Vaig ser el primer a respondre (i a més encertadament). Abans d’ahir vaig rebre el premi, un llibre de Perico Pastor que es titula «El Poble Nou torna a ser nou», editat per l’Ajuntament de Barcelona a la seva col·lecció Carnet de Voyage. Aquesta col·lecció sol aplegar les visions personals que tenen dels barris barcelonins alguns il·lustradors de sòlida reputació. El nom ja indica que l’estil és el propi d’un carnet de viatges amb apunts presos del natural i això és el que han fet figures com Lapin («Barcelona m’inspira»), Juliet Pomés Leiz («Les Corts»), Lluïsot («El Raval: un món de cultura»), Sagar Forniés («Barcelona Carnet de Viatge») i molts d’altres.

"Noak Room", botiga de moble escandinau

En principi, Perico Pastor, després de viure i treballar-hi durant més de quinze anys, sembla un guia prou qualificat per presentar-nos el «nou» Poble Nou. Els seus textos són informats i pertinents, tot i que amb un lleuger tuf de propaganda, que és el que devia pretendre l’Ajuntament. En canvi la seva estètica, hereva d’alguna manera de les escenes íntimes de Bonnard, no se m’acut com la més adequada per fixar la realitat present dels carrers del barri. Les seves il·lustracions li queden una mica nebuloses i només els més experts hi reconeixeran què coi s’estava intentant retratar.

Una visita a la Fundació Vila Casas

Durant tres breus dies els originals han estat exposats a Can Framis, però els han despenjat abans que jo tingués temps d’escriure aquest apunt, o sigui que no podreu anar a comprovar si en Perico està o no a l’altura de les circumstàncies. Jo, com que el llibre me l’han regalat, el trobo molt bonic.