La vida manual d’ús: CAPÍTOL X. Habitacions de servei, 4. Jane Sutton.

Eugène Delacroix, "L'enterramorts dona el crani de Yorick al príncep Hamlet"

Jane Sutton —una anglesa de setze anys que treballa d’au pair a casa dels Rorschash— està dreta davant de la finestra i rellegeix una carta amb cara radiant.

Jane va estudiar a Greenhill, als afores de Londres, molt a prop de la prestigiosa Harrow School, fundada l’any 1572 sota els auspicis de la reina Isabel I. Entre els seus alumnes més cèlebres, Perec cita Byron, Sir Robert Peel, Sheridan, Spencer, John Perceval i Lord Perceval, però s’hi podrien afegir Winston Churchill, Hussein de Jordània, John Galsworthy, Anthony Trollope, Sir Terence Rattigan, els actors James Fox i Benedict Cumberbatch o el cantant James Blunt entre molts altres. Per descomptat Bartlebooth també hi va estudiar. i si volem mencionar altres personatges de ficció que també es poden considerar «Old Harrovians», m’afanyaré a citar el Herbert Pocket de Grans Esperances o l’equívoc oncle Monty del film Withnail and I.

En una plafó de suro que hi ha a la paret estan fixades tres fotografies d’obres de teatre escolar en les quals va participar la Jane. A la primera va vestida de patge i a la segona fa de princesa Béryl, agenollada al costat del seu avi el rei Utherpandragon [no he sabut trobar cap Béryl al cicle artúric]. Més interessant és la tercera, on es mostra l’escena final del Comte de Gleichen de Yorick. He trobat un Le comte de Gleichen de François-Thomas-Marie de Baculard d’Arnaud i també una òpera inacabada de Franz Schubert, Der Graf von Gleichen (1827/1828, D 918); però del de Yorick no hi ha cap referència. Tampoc és cap sorpresa, perquè Yorick no és cap autor sinó una altra referència a l’obra Hamlet. Bufó de la cort i company de jocs del príncep en la seva infantesa, apareix només en forma de calavera a l’acte 5, escena 1. David Foster Wallace traurà molt profit del personatge a La broma infinita, però es clar això Perec no ho podia saber.

Pel que fa a la història o llegenda del comte de Gleichen es pot resumir així: sarraïna s’enamora de cristià captiu i li promet la llibertat a canvi de matrimoni; l’home ja és casat, però això no sembla incomodar a la mora; el papa els dona dispensa sempre que ella es converteixi al cristianisme; la primera dona del comte s’avé a la relació triangular i acaben vivint molt feliços tots tres. A la seva mort es van plantar al costat de les tombes un roure i dos til·lers, com en un homenatge pervers a Filemó i Baucis.

Tomba del comte de Gleichen a la catedral d'Erfurt

A l’habitació també hi ha un aparell d’aquells que en deien menjadiscos. Un disc sense funda està col·locat contra el caire del llit —Gerry Mulligan Far East Tour— i a la funda es veuen els temples d’Angkor Vat enmig de la boira. Crec que el disc és una invenció de l’autor.