La senyora Marcia, propietària d’un comerç d’antiguitats, viu als baixos dreta amb el marit i el fill. També es troba als baixos la seva botiga, a la rebotiga de la qual ens trobem ara. La senyora Marcia no fa distincions entre els mobles que té al pis i els que ven a la botiga, de manera que entre un lloc i l’altre hi ha establert un trànsit continu de peces. De totes maneres, la forma de circular de les diverses mercaderies entre el pis, el magatzem del soterrani, la rebotiga i la botiga segueix unes regles ben fixades. Així, quan la senyora Marcia compra alguna cosa, se l’endú a casa seva o al soterrani. D’allí només poden sortir per passar a la rebotiga i després a la botiga. Els objectes que no es venen a la botiga, encara tenen la possibilitat d’anar a parar al pis. A l’esquema de dalt a la dreta es mostra aquest circuit i, al de l’esquerra, es compara amb les dotze permutacions possibles entre els quatre indrets.
Com és d’imaginar la rebotiga és atapeïda de tota mena d’objectes. Perec s’apiada de nosaltres i només cita el que més destaca enmig d’aquest garbuix. Per exemple, sobre un escriptori Lluís XVI hi ha un rotlle pintat amb una escena cèlebre de la literatura japonesa:
el príncep Genji s’ha introduït al palau del governador Yo No Kami i, amagat darrere un tapís mira com la dona d’aquest, la bella Utsusemi, de la qual està enamorat perdudament, juga al go amb la seva amiga Nokiba No Ogi.
 |
| Aquesta és precisament l'escena descrita |
Hi ha uns rotllos de teles de Jouy, similars a les que apareixien al capítol IV; però, si allà reproduïen escenes marineres, aquí retraten la feina dels pagesos. Un sofà de caoba en forma de S que diuen que un príncep rus va regalar a la Grisi. Tot i que hi havia dues famoses cantants d’òpera amb aquest cognom —Giuditta i Giulia—, cap de les dues era viva l’any 1892; ha de ser doncs la ballarina Carlotta Grisi (1819-1899), que es va fer cèlebre protagonitzant Giselle.
 |
| La Grisi a Giselle |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada