Castell de la Muette |
Comença el capítol amb la descripció del retrat convencional d’una família. Són els Grifalconi: el pare Emilio, la seva muller Laetizia, quinze anys més jove que ell, i els bessons Vittorio i Alberto, ocupants del pis als anys cinquanta, molt abans que Gratiolet el vengués a Rorschash. Emilio Grifalconi era un ebenista de Verona contractat per restaurar el mobiliari del castell de la Muette [històric edifici proper al Bois de Boulogne que, en la seva quarta versió, havia estat construït a instàncies de Henri de Rothschild a principis dels anys 20].
La bella Laetizia tenia tot el barri enamorat, en especial el llogater del cinquè dreta, Paul Hébert. Detingut l’any 1943 amb divuit anys, ran de l’atemptat que va acabar amb la vida del capità Dittersdorf i els tinents Nebel i Knödelwurst, fou deportat a Buchenwald. Alliberat l’any quaranta-cinc, passà set anys en un sanatori dels Grisons. Quan va tornar a França esdevingué professor de física i química al col·legi Chaptal. Els seus alumnes li donaren el sobrenom de pH.
El cognom Dittersdorf homenatja al compositor i violinista austríac Karl Ditters von Dittersdorf (1739 - 1799). «Nebel» és boira en alemany. Knödelwurst és un plat de la cuina alemanya consistent en una salsitxa Knackwurst recoberta de massa de patata i fregida a la paella. El prestigiós Lycée Chaptal d’ensenyament secundari encara existeix avui dia. Rep el nom del químic Jean-Antoine Chaptal (1756-1832), descobridor del procés pel qual augmentava la graduació del vi afegint-hi sucre.
La relació entre Laetizia i Paul constitueix el que s’anomena «Història de la bella italiana i el professor de física i química». Inclou una declaració d’amor que Laetizia envià a Paul, la qual reprodueix al peu de la lletra (però amb el gènere canviat) la carta que Gustave Flaubert envià a la seva amant Louise Collet el 13 de setembre de 1846.
Quan va expirar el seu contracte, Emilio se’n tornà a Verona amb els bessons. Abans però li encarregà a Valène un retrat de la família que inclogués també a la fugitiva Laetizia. Aquest és el quadre que hem vist descrit a l’inici del capítol.
Emilio agraït li regalà dos objectes preciosos al pintor. El primer era una falç d’or, com les que feien servir els druides per collir el vesc. No sé si la segona aventura d’Asterix hi té alguna relació. El segon regal semblava una tofa de corall gris, però el seu origen era molt més estrany. No diré res més, llegiu-ho!
A continuació hi ha una descripció de com és actualment el saló dels Rorschash. L’únic que em sembla destacable és la presència d’un joc de jaquet electrònic anomenat Feedback-Gammon. El pis de Hébert ara l’ocupa Geneviève Foulerot i el seu infant de mesos. Del parador del físic i químic en sabem alguna cosa gràcies al jove Riri, del cafè-estanc de la cantonada, que havia sigut alumne seu i se’l va trobar l’any 70 a Bar-le-Duc (Lorena), quan feia la mili. L’escena és deliciosament melancòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada