La vida manual d’ús: CAPÍTOL XXVI. Bartlebooth, 1

Valery Larbaud

Després d’haver llegit el seu nom diverses vegades en pàgines anteriors, finalment arribem als apartaments de Bartlebooth. Com ja ha notat gairebé tothom, el cognom és una hibridació del Bartleby —«preferiria no fer-ho»— de Herman Melville i de A. O. Barnabooth, pseudònim ocasional de l’escriptor francès Valery Larbaud (1881 - 1957).

Ens trobem en una avantcambra pràcticament buida, amb les parets pintades de blanc. Destaca un tauló de suro on hi ha enganxades diferents postals. Donat el gran projecte de l’amo de la casa, no és estrany que la majoria correspongui a ports de mar: el mercat de peix a Damiette (al delta del Nil), l’antic moll de baleners a Nantucket (el port de referència a Mobby Dick) o el passeig dels Anglesos a Niça… Hi ha la reproducció d’un dibuix on Pisanello ofereix a Leonello d’Este quatre medalles d’or, que no he sabut trobar, però sí una de les possibles medalles fetes per Pisanello amb el perfil de Leonello.

Per acabar hi ha l’esquela de l’artesà Gaspard Winckler, l’indispensable col·laborador de Bartlebooth, mort dos anys enrere a l’edat de 63 anys.

Els tres criats de Bartlebooth són a l’estança. El majordom Smautf està dret prop de la finestra, Hélène, la minyona per a tot, fa un repunt a la màniga d’una jaqueta i Kléber, el xofer, resol un solitari amb 52 cartes. Prop de les cartes hi ha una novel·la americana de George Bretzlee titulada The Wanderers. Com que està ambientada als medis jazzístics novaiorquesos dels anys cinquanta, no la podem confondre amb la novel·la de Richard Price. Pel que fa al fictici autor, bé podria ser una variació del nom de Perec i la paraula «bretzel», subtil homenatge a un cognom jueu, que com tants altres del seu poble, es va veure obligat a ser modificat (Peretz -> Perec) per facilitar-ne la integració.

Smautf és al servei de Bartlebooth des de fa cinquanta anys. En canvi Kléber fou contractat el 1955, quan Bartlebooth i Smautf tornaren de la seva gira mundial. En aquell moment també es va incorporar al servei una cuinera, la senyora Adèle, una ajudant de cuina, un cellerer maître d’hôtel, una planxadora, un criat i un lacai. Amb el pas dels anys i la reducció de la vida social de l’amo, el servei ha quedat limitat al tercet present.

Els dos últims anys Bartlebooth a penes ha sortit del pis. Pot passar quaranta-vuit hores sense donar senyals de vida, dormint vestit i rosegant galetes de gingebre. Excepcionalment s’avé a seure al menjador per prendre un ou passat per aigua, una mica de haddock escalfat [haddock poché] i una tassa d'infusió de berbena.