La vida manual d’ús: CAPÍTOL XIV. Dinteville, 1

 

Un possible Vasarely decoratiu

A tot immoble benestant hi ha d’haver com a mínim un membre de la classe mèdica. A Simon-Crubellier 11 es tracta del doctor Dinteville, que té la consulta al sisè segona. A la decoració del despatx destaca una gran reproducció de Vasarely. En aquest moment el metge està escrivint una recepta amb posat indiferent. La pacient, una senyora gran, s’està acabant de vestir i s’arregla l’agulla en forma de rombe [un rombe més] que li corda la brusa. L’home que l’acompanya seu en un divan.

No hi ha hagut problemes per trobar predecessors del doctor Dinteville, ja que pertany a una antiga família de la Champagne que ha proporcionat a l’església francesa uns quants prelats. El més conegut de tots ells, almenys a nivell visual, és el Jean de Dinteville que apareix a l’esquerra en el famós quadre «Els ambaixadors» de Hans Holbein. Perec tanmateix prefereix ressaltar els origens del cognom en un mercenari ennoblit per Lluís XIII com a premi per haver ajudat el duc de Luynes en l’assassinat de Concino Concini, el favorit de Maria de Medicis. 

El Ambaixadors de Holbein

Altres membres de la família, tan cèlebres com possiblement apòcrifs, són:

• Gilbert de Dinteville (1774 - 1796), jove militar napoleònic que intervingué decisivament a la batalla de Montenotte
• Emmanuel de Dinteville (1810 - 1849), amic de Liszt i de Chopin, conegut pel vertiginós vals La Baldufa. [Recordem que el nen Réol també jugava amb una baldufa.]
• François de Dinteville (1814 - 1867) enginyer que visqué fins el dia de la seva mort convençut que havia descobert la manera de fabricar diamants.
• Laurelle de Dinteville (1842 - 1861), després d’un brindis, entusiasmada, llençà la copa a l’aire amb la mala fortuna que va provocar la caiguda d’una immensa aranya. L’accident deixà vuit víctimes mortals, entre les quals la mateixa Laurelle. La làmpada caiguda procedia del taller Baucis de Murano.