La vida manual d’ús: CAPÍTOL XV. Habitacions del servei, 5. Smautf

El port irlandès de Muckanaghederdauhaulia

Smautf, quin cognom més extraordinari! Sembla que no existeix més enllà de les pàgines d’aquesta novel·la i, de retruc, al cap dels seus lectors. Mortimer Smautf es presenta com a majordom al servei de Bartlebooth, però les seves atribucions van molt més enllà: fa més mig segle que exerceix com el seu home per a tot, el seu Passepartout (perquè no falti la referència a Verne). També ha sigut el responsable de la logística del portentós projecte del seu amo, del qual ja hem anat coneixent molts detalls, però del qual en aquest capítol n’obtindrem una visió molt més completa.

Els viatges de Bartlebooth i, en conseqüència de Smautf, van durar vint anys, del mil nou-cents trenta-cinc al mil nou-cents cinquanta-quatre; van portar-los, a vegades capriciosament, al voltant del món. Des del mil nou-cents trenta, Smautf va començar a preparar-los i va reunir la documentació necessària per obtenir els visats, va documentar-se sobre les formalitats de rigor en els diferents països que havien de travessar, va obrir comptes corrents ben proveïts en els llocs apropiats, va aplegar guies, mapes, horaris i tarifes, va reservar habitacions d’hotel i passatges de vaixell. La idea de Bartlebooth era d’anar a pintar cinc-centes marines en cinc-cents ports diferents.

El primer port va ser a Gijón, molt a prop d’on l’arqueòleg Beaumont maldava per trobar l’antiga capital àrab d’Espanya. L’últim va ser Brouwershaven a la desembocadura del riu Escalda. Entremig van visitar des de U (a Micronèsia) fins a Muckanaghederdauhaulia (badia de Camus, Irlanda). Bartlebooth dedicava dues setmanes a cada port, incloent-hi el temps que requeria per arribar-hi. Els dos primers dies es familiaritzava amb l’entorn i parlava amb els pescadors, sempre que es pogués fer entendre. El tercer dia escollia la ubicació que volia reproduir i dibuixava uns quants esbossos que destruïa immediatament. El dia següent finalment pintava la marina que, un cop seca, Smautf embalava amb cura i enviava a Gaspard Winckler.

El port final a Brouwershaven

Mentre el seu amo treballava, Smautf feia una mica de turisme. Li hagués agradat rebre una educació més sòlida i amb els anys va desenvolupar una dèria obsessiva pel càlcul mental. Quan va dominar les arrels quadrades o cúbiques de nou xifres, va passar-se als factorials. [Recordem que el factorial de «n» —«n!»— és el producte de tots els enters positius inferiors a «n».] 1! = 1; 5! = 120; 11! = 39.916.800… Ha arribat fins el 76! però ja no troba paper on enquibir un número tan descomunal. 

En aquest moment a l’apartament de Smautf no hi ha ningú tret d’un gat blanc, propietat col·lectiva de tot el replà d’ençà que el van trobar ferit fa tres o quatre anys. Té un ull blau i l’altre de color daurat. És completament sord.

El petit port de Brouwershaven a Zelanda fou el lloc de naixement del poeta i humorista Jacob Cats (1577 - 1660), ¿té això alguna relació amb la presència d’un gat en aquest capítol?

El senyor Jacob Cats