Abans de continuar cal desfer un malentès: el propietari d’aquest pis no té res a veure amb el psiquiatre suís que va inventar el famós test de les taques simètriques. El cognom d’aquell —Rorschach— acabava amb «ch», confederació helvètica, no amb «sh» com el nostre Rémi Rorschash.
Hem començat la visita de l’enorme dúplex pel vestíbul i, dels objectes que el decoren, només em detindré en un gran dibuix a la ploma que retrata Rorschash en l’actualitat. «És un home vell de molta alçada, sec i amb un cap d’ocell.»
A continuació es detalla la seva atzarosa vida tal com la va explicar en les seves memòries, aparentment escrites per un «negre» literari. Va començar a finals de la guerra del catorze actuant com a còmic trist de l’escola de Keaton, Lloyd i Laurel (aquest últim ja l’havíem vist en un capítol anterior) amb el nom artístic de Harry Cover («haricot vert» = mongeta tendra). Després de la guerra va prova fortuna formant diverses orquestres de ball —«Barry Jefferson and His Hot Pepper Seven», «Paco Domingo y los tres Caballeros», «Fedor Kowalski i els seus magiars de l’estepa», «Alberto Sforzi i els seus Gondolers»…— sempre amb un repertori similar on només canviaven els barrets dels músics.
Fastiguejat de la manca d’èxit, va abandonar la carrera artística per convertir-se en representant d’un trapezista precoç i d’ambicions maximalistes. El que va començar com un triomf indiscutible conclogué en tragèdia al Gran Teatre de Liorna. Imagino que es refereix al Teatro Goldoni, el més gran de la ciutat i l’únic que va sobreviure als bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. Sent Itàlia un país curull de belles ciutats, el cas de Liorna, anorreada per les bombes de la Segona Guerra Mundial, clama al cel per la seva degradació estètica.
Llotja reial del Teatro Goldoni, Liorna
Més tard Rémi va dedicar-se a especular amb cauris, les petxines que encara s’utilitzaven en el comerç a moltes zones de l’Àfrica negra. Va adquirir a Aden i les Comores quaranta caixes de Cyproea turdus i vuit-centes de caput serpentis respectivament, una inversió que es va revelar desastrosa, ja que un altre especulador anomenat Schlendrian acabava d’enfonsar els preus al Camerun en acaparar el mercat amb les seves monedes-cauri.
Cyproea turdus
Durant uns anys Rorschash va sobreviure per mitjans desconeguts. El 1932 va publicar la novel·la L’or africà basant-se en la seva aventura amb els cauris. Un crític va comparar l’obra amb el Viatge al fons de la nit de Céline; però permeteu-me que dubti del talent d’algú que delega les seves memòries a una ploma de lloguer.
El seu paper durant la guerra fou força controvertit, però reaparegué ric i casat a principis dels anys 60. En aquella època rellançà la seva carrera com productor de televisió.
El capítol conclou amb una breu bibliografia on figuren les seves memòries, la novel·la africana i un parell de títols sobre el sistema monetari dels cauris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada