©Jeff Werner
“El edificio Yacobián” d’Alaa Al Aswany va ser un èxit de vendes a Egipte quan es va publicar l’any 2002. La novel·la descrivia fets de la realitat egípcia que la seva literatura, en general, havia procurat evitar: la corrupció del govern, la pujança del fonamentalisme religiós, l’avortament, la violència policial, la condició femenina, l’homosexualitat...
Des d’aquest costat del Mediterrani, el seu contingut ens pot semblar molt menys escandalós, però tampoc costa gaire transposar les situacions al nostre passat remot o fins i tot al més recent. El relat costumista dels habitants d’un immoble del centre d’El Caire, des dels llogaters europeitzants, generalment vinguts a menys, fins al servei que viu als quartos dels terrats, pot acostar-se al material de les tele-novel·les, però aquí se’ns explica amb la claredat i atractiu propis de la narrativa oral dels països àrabs. Els personatges són consistents i interessants en el seu permanent debat entre tradició i modernitat. No hi falten ni l’humor, ni el drama, ni la picaresca vistos des d’una perspectiva humanista. Si la conclusió de les històries entrecreuades resulta una mica tremendista, almenys el llibre acaba amb una tendra escena de reconciliació entre els dos móns en conflicte i potser apunta el camí cap al futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada