dissabte, 8 de novembre de 2008

De nou a Berlín



El disc ‘Berlin’ de Lou Reed va ser considerat un fracàs universal quan va ser publicat l’any 1973. En aquell moment, l’univers encara no devia incloure Barcelona, perquè tots els meus amics i jo l’apreciàrem molt i només lamentàvem que la censura franquista ens hagués privat de ‘The Kids’.

Trenta-tres anys més tard, empès pel pintor-director Julian Schnabbel, l’artista decideix ressuscitar el projecte perquè sigui filmat (l’espectacle havia d’arribar a l’Empordà aquest estiu, però un caprici o una indisposició de l’irascible de Brooklyn ho va frustrar). Segons reconeix el modest Lou a les notes del disc, finalment la seva obra ha estat reconeguda com the masterpiece que sempre havia estat.

‘Berlin’ pertanyia a aquella classe temible de discos temàtics, tan popular als anys setanta, i que (sense arribar als extrems pretensiosos d’una òpera-rock) intentava explicar una història musical de cap a fi. En aquest cas, la de la heroinòmana Caroline en un Berlin previ a la caiguda del mur. El so era recarregat, decadent, depressiu, amb uns arranjaments barrocs del mateix Bob Ezrin que va instrumentar “The Wall” de Pink Floyd.

El nou ‘Berlin’ del segle XXI, enregistrat a un magatzem de Brooklyn els 15 i 16 de desembre del 2006 compta amb la producció del mateix Bob Ezrin, un petit equip orquestral, la col·laboració de l’històric guitarrista Steve Wagner, l’ubic Antony i una coral de joves locals. Lou declama més que canta (potser és el pes dels anys), fet que no afavoreix les cançons; però el so en directe alleugereix els feixucs arranjaments i els hi elimina part de la seva fredor original. El concert és força recomanable tant per fans com per a nou vinguts. Tanmateix ‘The kids’ continua sent més terrorífica en la seva encarnació del 73.

Al final hi ha tres cançons afegides, que no tenen res a veure amb l’original. ‘Sweet Jane’ és una cita inevitable, tenint Steve Hunter a mà; però el deliciós ‘Candy Says’ d’Antony mereix pagar el preu de l’entrada (o el del disc, que ve a ser el mateix).
A propòsit, no us perdeu el preciós clip de Warhol (amb música de Dean & Britta) que té Manel al seu bloc. Podreu veure Lou Reed poc després del seu bar mitzvah.

4 comentaris:

  1. Dos lectors d'aquest blog tenien entrades de primera fila, centrades, per al maleït concert de Sant Feliu.
    No sé si li podrem perdonar mai.

    ResponElimina
  2. Al que sí que es pot perdonar és a l'allau per haver batejat com a Wagner el pobre Steve Hunter. Això passa per tenir el cap més a prop de Marràqueix que de Berlin...

    ResponElimina
  3. Corregit. M'he fet un embolic amb Dick Wagner (Richard Wagner), l'altre guitarrista del 'Berlín' original.

    ResponElimina
  4. Ah, jo em pensava que Dick Wagner tocava al disc "Bayreuth", no pas al "Berlin"...

    ResponElimina