Jo, que estava tan content del meu bloc i dels seus tres fidels lectors (sense comptar en Josep), m’acabo d’assabentar que una vegada més arribo tard. Segons un article de Paul Boutin a Wired, els blocs podien estar bé l’any 2004 com a plataforma per donar veu a desconeguts malabaristes de les paraules i a crítics d’aguda independència; però que avui dia la blogosfera és cosa del passat i està dominada pels diners. Els blocs millor classificats a Technorati, per exemple, pertanyen tots a professionals, a revistes online amb un equip de 30 persones al darrera o bé a campanyes de màrqueting encobertes; mentre que les humils pàgines personals han quedat desplaçades a les catacumbes dels cercadors.
Segons el senyor Boutin en l’actualitat els únics que s’interessen pels vells blocs són els busca-raons que es complauen en deixar comentaris insolents, de manera que s’ha perdut totalment el sentiment inicial de comunitat còmplice.
El futur sembla raure en Twitter, Flickr i Facebook, xarxes socials que es ramifiquen vertiginosament i permeten el tràfic ràpid i senzill d’imatges, vídeos i petits textos. Twitter, amb la seva limitació de 140 mots per missatge, sembla el futur de l’escriptura de blocs.
Bé, fins aquí els vaticinis del guru que, com a tal, sempre estarà disposat a certificar la mort d’alguna cosa, sigui la novel·la, la minifaldilla o la cuina mediterrània. Per descomptat la revista Wired era d’allò més moderna cap a l’any 97, per tant, per llei de vida (o per llei de moda), és impossible que continuï a la cresta de l’onada. O sigui que no cal fer-li molt de cas. A més, no tots estem aquí per fer milers d’amics, guanyar pasta o batre un rècord. Jo em conformo amb anar escrivint aquestes descàrregues de paraules, que sovint superen el límit de les 140, i que em deixen molt satisfet.
És més del que podia esperar després de quatre anys de sequera creativa.
Si us plau i que sigui per molt temps (i sense sequera).
ResponElimina