Victòries i derrotes

Per fi podem descansar, Barack Obama serà el proper president del Estats Units, després de dotze llargs mesos de campanya electoral i ens podem donar per satisfets. En un cas de rara unanimitat sembla que en aquest costat del Atlàntic tots érem partidaris del guanyador (no he sentit cap europeu pronunciar-se a favor de McCain). S’acaba així el fatigós histrionisme de tota campanya (americana o no), els cops baixos, els draps bruts, l’explotació nauseabunda del sentimentalisme, la hipocresia, les rialles forçades, els acudits de mal gust, els lampistes, la Barbie Caribú i l’àvia cancerosa.

Ara cal tornar al món real. Sabem que tot polític que arriba a la presidència ha de moderar els seus flamígers discursos electoralistes quan s’enfronta als veritables poders que governen el país. Vistos des de lluny tots els presidents americans s’acaben semblant més del que ens agradaria i el “progre” Clinton abaixa el cap davant del statu quo i se’l recorda com a millor president que Bush Jr., simplement perquè aquest darrer ha estat nefast. Siguem però optimistes, darrera d’Obama hi ha un corrent d’esperança que pot canviar una mica les coses en la direcció correcta. Veurem.

I com l’alegria no dura gaire a la casa del pobre, la jornada també ens ha dut el triomf de la proposició 8 a l’estat de Califòrnia, és a dir que els matrimonis homosexuals tornen a ser il·legals en aquest estat. No és la primera vegada que succeeix una cosa així, ni sé quines conseqüències tindrà (caldrà que Ellen Desgeneres retorni la torradora de la llista de noces?): la legislació estatal americana és un dels misteris més incomprensibles per a mi. De totes maneres, penso (avui deu ser el meu dia optimista) que no s’ha dit la darrera paraula, que la lluita continuarà i que la igualtat de drets entre totes les tendències sexuals acabarà vencent a la llarga.