Per pura casualitat avui hem vist a la tele per cable ‘In the Valley of Elah’ (2007) de Paul Haggis, qui també participa al desafortunat guió de l’últim Bond. Trobo que l’ambiciós film és molt millor que el seu sobrevalorat i simplista ‘Crash’. Tracta de les conseqüències de la guerra d’Iraq sobre els soldats retornats del front i ho fa a través d’una morosa investigació policial duta a terme per un pare a la recerca del seu fill desaparegut.
La pel·lícula, lenta i sòbria, s’acorda perfectament amb el magnífic treball del petri Tommy Lee Jones, que n’és la seva veritable ànima, molt ben secundat per l’admirable Charlize Theron. Jones, en la pell d’un veterà sergent retirat, representa el millor i el pitjor d’allò que s’ha vingut anomenant l’”Amèrica profunda”. Des de postures patriòtiques, aferrades al vell codi militar, anirà descobrint dolorosament els monstres que genera aquesta guerra.
La intenció de Haggis sembla ser la de donar un toc d’atenció sobre una guerra que, lluny de solucionar res, només crea víctimes a tots els bàndols en combat. Però en el missatge del film hi ha una zona més ambigua: el fet que el vell sergent, veterà del Vietnam, s’escandalitzi davant la brutalitat de la guerra d’Iraq, sembla suggerir que hi ha guerres més ‘netes’ i modèliques que d’altres, una idea tan falsa com perillosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada