Cinc nits passades a Marrakech.
Els carrerons de la medina recorden els de “El cranc de les pinces d’or” (en alguna botiga fins i tot hi ha talles no homologades de Tintín i Milú), però amb energia redoblada: motos, bicicletes, rucs i carretons, enrenou i olors, salutacions, crits, invitacions a mirar i comprar... Tot això no deu haver canviat tant des dels temps medievals, llevat dels vehicles de dues rodes i el planter de parabòliques que prolifera als terrats.
Intramurs però, tot el luxe indolent que ens suggereix la paraula ‘Orient’: patis silenciosos, fonts octogonals on suren pètals de rosa, tes a la menta servits per criats discrets i amables sobre tauletes baixes de fusta tallada, àpats excessius, inacabables, deliciosos... Tot a l’abast dels nous paixàs, viatgers “low cost” de cap de setmana o nous rics en construcció.
Més enllà de les muralles, la “ville nouvelle” creada per la metròpoli llunyana, tan llunyana que a penes queden restes anteriors als anys seixanta del segle passat. Tot pintat d’un rosa salmó uniforme i avorrit en el que només destaca un gran cartell amb la bellesa mora de Penélope Cruz.
Els carrerons de la medina recorden els de “El cranc de les pinces d’or” (en alguna botiga fins i tot hi ha talles no homologades de Tintín i Milú), però amb energia redoblada: motos, bicicletes, rucs i carretons, enrenou i olors, salutacions, crits, invitacions a mirar i comprar... Tot això no deu haver canviat tant des dels temps medievals, llevat dels vehicles de dues rodes i el planter de parabòliques que prolifera als terrats.
Intramurs però, tot el luxe indolent que ens suggereix la paraula ‘Orient’: patis silenciosos, fonts octogonals on suren pètals de rosa, tes a la menta servits per criats discrets i amables sobre tauletes baixes de fusta tallada, àpats excessius, inacabables, deliciosos... Tot a l’abast dels nous paixàs, viatgers “low cost” de cap de setmana o nous rics en construcció.
Més enllà de les muralles, la “ville nouvelle” creada per la metròpoli llunyana, tan llunyana que a penes queden restes anteriors als anys seixanta del segle passat. Tot pintat d’un rosa salmó uniforme i avorrit en el que només destaca un gran cartell amb la bellesa mora de Penélope Cruz.
Francament -s'estic convençut-li podries treure més partir a aquesta escapada. Espero una segona part i no sé perquè però hi vull ser.
ResponEliminaMés m'estimo no personalitzar gaire. Tinc aspiracions de català universal...
ResponElimina