©Fernando Young
Caetano Veloso ens havia acostumat a una maduresa daurada, plena de discos excel·lents tot i que de vegades un pèl acomodaticis. Llavors l’any 2006 ens sorprengué amb “Cê”, una obra enregistrada amb un tercet de músics joves, amb lletres íntimes i de càrrega molt sexual, i amb sons propis gairebé d’una banda de garatge. Desconcertà els seus seguidors i dividí la crítica.
Ara hi torna amb un disc anomenat “Zii e zie” (oncles i tietes, en italià, ningú no me n’ha sabut explicar el perquè del títol). Repeteix amb el seu trio acompanyant, que ara es diu bandaCê, i amb aquestes sonoritats àcides que es poden extraure fàcilment d’un baix, guitarra i bateria. Els hi diu transambes o transrock (segons la cara del CD que et miris). M’ha agradat una mica més que l’anterior, però ara ja sé que tot és qüestió de temps per digerir els canvis i que segurament tinc entre les mans un clàssic en gestació.
Algunes cançons busquen referències en el passat (“Guantanamo” amb “Haiti”, “Menina da Ria” amb “Menino de Rio”). Els originals guanyen per golejada, però qui sap, Caetano és capaç de créixer per dins com una mala herba. El temps de segur li donarà la raó.
Mentrestant faig especulacions pròpies d’algun programa de Telecinco i lligo caps. L’any 2004 Veloso va divorciar-se de la seva segona muller, Paula Lavigne. El proper disc que publicà fou “Cê”. Tinc clar que davant de la vellesa imminent (Caetano té 67 anys molt ben portats) tothom es revolta d’alguna forma. Qui no busca la revolució formal, la troba en carn més jove. Posaria la mà al foc que l’artista s’ha enamorat d’algú (o d’alguna) molt més jove que ell i està intentant seguir-li el compàs. Ha abraçat modes contemporanis amb excuses molt llegides, però encara se sent com un “estrangeiro”. Costa seguir-li el pas, nosaltres no som a la seva pell.
Però què no li perdonarem a Caetano?
Caetano Veloso ens havia acostumat a una maduresa daurada, plena de discos excel·lents tot i que de vegades un pèl acomodaticis. Llavors l’any 2006 ens sorprengué amb “Cê”, una obra enregistrada amb un tercet de músics joves, amb lletres íntimes i de càrrega molt sexual, i amb sons propis gairebé d’una banda de garatge. Desconcertà els seus seguidors i dividí la crítica.
Ara hi torna amb un disc anomenat “Zii e zie” (oncles i tietes, en italià, ningú no me n’ha sabut explicar el perquè del títol). Repeteix amb el seu trio acompanyant, que ara es diu bandaCê, i amb aquestes sonoritats àcides que es poden extraure fàcilment d’un baix, guitarra i bateria. Els hi diu transambes o transrock (segons la cara del CD que et miris). M’ha agradat una mica més que l’anterior, però ara ja sé que tot és qüestió de temps per digerir els canvis i que segurament tinc entre les mans un clàssic en gestació.
Algunes cançons busquen referències en el passat (“Guantanamo” amb “Haiti”, “Menina da Ria” amb “Menino de Rio”). Els originals guanyen per golejada, però qui sap, Caetano és capaç de créixer per dins com una mala herba. El temps de segur li donarà la raó.
Mentrestant faig especulacions pròpies d’algun programa de Telecinco i lligo caps. L’any 2004 Veloso va divorciar-se de la seva segona muller, Paula Lavigne. El proper disc que publicà fou “Cê”. Tinc clar que davant de la vellesa imminent (Caetano té 67 anys molt ben portats) tothom es revolta d’alguna forma. Qui no busca la revolució formal, la troba en carn més jove. Posaria la mà al foc que l’artista s’ha enamorat d’algú (o d’alguna) molt més jove que ell i està intentant seguir-li el compàs. Ha abraçat modes contemporanis amb excuses molt llegides, però encara se sent com un “estrangeiro”. Costa seguir-li el pas, nosaltres no som a la seva pell.
Però què no li perdonarem a Caetano?
Jo també estic una mica sorprès, però sento igualment que li podem perdonar quasi tot. Per cert que la teva deducció és bona i divertida.
ResponElimina