Més motius per visitar Sicília

Jo no pretenia allargar més la història de la nostra escapadeta siciliana, però algun lector encuriosit ha reclamat que n’ampliés la informació. Que quedi clar que no em paga cap organisme turístic local (ni cap organització sota mà, ja m’enteneu), i que només actuo en benefici del públic, que amablement m’acompanya.

Sicília és l’illa més gran del Mediterrani i potser per això en concentra totes les seves essències en grau superlatiu. Ja he parlat de la seva immillorable cuina; de les seves platges o els seus parcs naturals un altre Homer haurà de cantar les seves excel·lències, a mi no m’interessen gaire. A continuació presento alguns motius de pes per visitar l’illa.

1) Temples grecs. Jo no he estat mai a Grècia, però les restes que aquí es poden veure són espectaculars i diuen que millor conservades. Fa quatre dies érem a Segesta, en un entorn de pastors amb flabiol que conviuen amb nimfes desvergonyides, un paisatge idíl·lic i verd, impropi de la tardor que ens visita (haurà plogut molt aquest estiu). Però la vall dels temples d’Agrigento o les columnes marítimes de Selinunte ofereixen marcs incomparables igualment clàssics. I després hi ha el temple incrustat com un Alien a la catedral de Siracusa.

2) “Spectacular theaters”. No, no es tracta de Broadway. Els teatres de l’antigor els col·locaven davant d’un panorama que treia l’alè. El de Taormina, amb el seu escenari ple de columnes, i el fons de l’Etna i el mar Tirrè és insuperable. A Segesta han aconseguit un bon succedani, encara que ningú em convenceria a pujar fins allà dalt de la muntanya per veure la darrera estrena de Calixto Bieito. Si no, a Siracusa tens una versió més popular amb vistes al suburbi.

3) La vida dels rics. A Piazza Armerina, al cor de l’illa, hi ha una casa de camp romana, perfectament conservada, descoberta fa relativament poc. Els seus mosaics, incloses les cèlebres noies en biquini, formen un conjunt espectacularment extens.

4) Mosaics bizantins. Déu és daurat i polimorf i pervers. La catedral de Monreale sobretot, però també la Martorana, la catedral de Cefalù, la capella palatina i les estances de Roger II al palau dels normands.

5) L’urbanisme barroc. Dels terratrèmols del XVII i XVIII sorgiren viles perfectament planificades, com l'admirable Noto. I les dues ciutats potser més belles de Sicília, les dues tancades en la seva pròpia illa, una en terra, Ragusa, l'altra al mar, Siracusa.

6) L'Etna. Que no cada dia pots enfilar-te a un volcà actiu.