dimarts, 13 d’octubre del 2009

Me'n recordo (V)


Foto Buttersweet
Me’n recordo de la costurera que va clavar-se una agulla i que, després de viatjar-li per les venes, se li clavà al cor i va morir.

4 comentaris:

  1. A ma casa no era una costurera, era una xiqueta que no s'estava quieta mentre li emprovaven la roba i li posaven les agulles de la vora..
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/89694

    ResponElimina
  2. :O no ho havia sentit dir mai això! quina història més truculenta ^^

    ResponElimina
  3. Devia ser la costurera sin dedal, cose poco y cose mal.

    ResponElimina
  4. Marieta, no havia llegit aquest encantador apunt teu. La mare, de soltera, havia treballat en un taller de costura, d'allí devia haver tret aquesta proto-llegenda urbana.

    Clídice, ja veus que quan jo era petitet no es tallaven a l'hora de traumatitzar-nos.

    Sí, Santi, hem mamat molta cultura costurera.

    ResponElimina