Això d’avui va de dues recomanacions.
La primera no serà cap novetat pels blocaires sensibles, ja que la Tina Vallès, gràcies a les virtuts literàries dels seus blocs, té els seus esforços publicats en paper a la inquieta editorial labreu. “L’aeroplà del Raval” és el títol del volum que recull algunes de les entrades més reeixides del seu bloc homònim. Però, després de fer aterrar el seu aeroplà, la Tina ha continuat escrivint a “Ganxet sota les pedres”.
Ara la Tina està de part (i de bessonada!) Mentre esperem que torni, feu una ullada al que ens ha deixat escrit, peces com aquest El senyor i la senyora Nohisom em semblen absolutament magistrals en la seva utilització creativa de la vida quotidiana. Persones com la Tina Vallès estan inventant, tranquil·lament i potser sense proposar-s’ho, un nou gènere literari a partir dels blocs. Felicitats doncs, Tina, i que els nens et surtin tan espavilats com la mare!
La segona recomanació és musical i l’he robat del bloGuejat d’en Salvador Macip (ja ho sé, no hauria de llegir-me bloGs amb G majúscula). La cosa va d’en Beck i altres amics seus (el jipiós Devendra Banhart, el productor Nigel Goodrich, l’actor Giovanni Ribisi...) que es troben de tant en tant per fer música sense altra pretensió que la de passar-s’ho bé. En cada sessió agafen com inspiració un àlbum que els hi agradi especialment i fan versions de la majoria de les seves cançons que després pengen a la xarxa. Com indiquen, no pretenen millorar els originals, i aconsellen acudir a les fonts per gaudir de l’experiència definitiva. Tot i això, el resultat és molt agradable i, de moment, la selecció d’àlbums (“Songs of Leonard Cohen” i “The Velvet Underground & Nico”) és tant indiscutible com impecable.
No sé a vosaltres, però a mi que els músics d’ara reconeguin formar part d’una tradició i honorin els seus mestres em reconforta i fins i tot m’emociona una mica.
La primera no serà cap novetat pels blocaires sensibles, ja que la Tina Vallès, gràcies a les virtuts literàries dels seus blocs, té els seus esforços publicats en paper a la inquieta editorial labreu. “L’aeroplà del Raval” és el títol del volum que recull algunes de les entrades més reeixides del seu bloc homònim. Però, després de fer aterrar el seu aeroplà, la Tina ha continuat escrivint a “Ganxet sota les pedres”.
Ara la Tina està de part (i de bessonada!) Mentre esperem que torni, feu una ullada al que ens ha deixat escrit, peces com aquest El senyor i la senyora Nohisom em semblen absolutament magistrals en la seva utilització creativa de la vida quotidiana. Persones com la Tina Vallès estan inventant, tranquil·lament i potser sense proposar-s’ho, un nou gènere literari a partir dels blocs. Felicitats doncs, Tina, i que els nens et surtin tan espavilats com la mare!
La segona recomanació és musical i l’he robat del bloGuejat d’en Salvador Macip (ja ho sé, no hauria de llegir-me bloGs amb G majúscula). La cosa va d’en Beck i altres amics seus (el jipiós Devendra Banhart, el productor Nigel Goodrich, l’actor Giovanni Ribisi...) que es troben de tant en tant per fer música sense altra pretensió que la de passar-s’ho bé. En cada sessió agafen com inspiració un àlbum que els hi agradi especialment i fan versions de la majoria de les seves cançons que després pengen a la xarxa. Com indiquen, no pretenen millorar els originals, i aconsellen acudir a les fonts per gaudir de l’experiència definitiva. Tot i això, el resultat és molt agradable i, de moment, la selecció d’àlbums (“Songs of Leonard Cohen” i “The Velvet Underground & Nico”) és tant indiscutible com impecable.
No sé a vosaltres, però a mi que els músics d’ara reconeguin formar part d’una tradició i honorin els seus mestres em reconforta i fins i tot m’emociona una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada