dimecres, 6 d’agost de 2014

Corcó a Cork (1)

Donal O Caoimh és l'autor de l'escultura.


Vam començar les vacances irlandeses a Cork per pura disponibilitat de passatges aeris. I no, no vam volar amb Ryanair, la més controvertida invenció que Éire ha ofert al món en èpoques recents, sinó amb la molt més institucional Aer Lingus (que inevitablement em provoca la temptació de fer acudits idiotes on hi figuri amb descarada genitalitat la paraula “cunnilingus”). Aterrar a l’aeroport de Cork és de fet similar a fer-ho en plena província illenca: un afer reposat i gairebé familiar, equiparable al pseudo-tarmac de Maó a l’hivern, per citar una experiència recordada.

La ciutat de Cork es troba al (suposat) sud assolellat de l’illa i, mentre esperem l’autobús que ens durà al centre, observem amb incredulitat un cel enganyosament blau cel. Davant nostre s’alça l’estàtua d’un home amb una mena de stick d’hoquei a la mà, tot ell pura imatge de virilitat esportiva. Malgrat la meva aversió per l’exercici físic competitiu, m’acosto a llegir de qui es tracta. Christy Ring (1920-1979), fill il·lustre del comtat de Cork i eximi jugador de “hurling”. La seva prematura mort, causada per un atac de cor, desencadenà un dol popular amb més de 60.000 persones assistint al seu funeral.

Sí, potser per un explicable impuls de distanciar-se de la seva gran illa veïna, Irlanda és capaç de presumir d’una cultura autòctona força particular que, entre molts altres aspectes, compta amb una llengua pròpia (més informació en el futur) i un gavadal de pràctiques esportives aberrants que només els bascos han sabut superar (pel costat menys subtil). Un dels seus esports nacionals millor considerats és aquest que es diu “hurling” i sembla ser una mena d’hoquei que es juga amb culleres de fusta neolítiques. Per descomptat no em molestaré a desentranyar les regles del joc, encara que sospito que la J. K. Rowling en va extreure més d’un detall per inspirar el “quidditch” que es practica a Hogwarts. Aquí, però, sense escombres voladores.

L’autobús cap al centre ens passeja pels alegres edificis del Servei al Client d’Amazon. A les parades hi veig pujar algun empleat d’aire contrit i decent. A Europa aquests serveis es troben aquí a Cork, i també a Berlín, Edimburg i Cagliari (Sardenya). Les meves esperances sobre les potencialitats de Cork creixen a cada segon que passa.

4 comentaris:

  1. Un país en la descripció del qual és difícil no fer servir tòpics (s'ho han guanyat a pols). Et seguiré atentament, avui sense whisky, que és massa d'hora.
    Ben tornat, Allau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Enric, em sembla que els faré servir tots, els tòpics.

      Elimina
  2. entenc que s'ha acabat la pausa, o això no compta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha acabat la pausa i ara a passar calda a Barcelona.

      Elimina