dissabte, 23 d’agost de 2014

VD: taquicàrdies


Abans de deixar “Taquicardia”, el tema que dóna títol al disc. No té la complexitat lírica i musical de la resta de l’obra; però no se li pot negar ni encant ni originalitat: no abunden, que jo sàpiga, les cançons dedicades a una patologia. Sembla, a més, que respon a una malaltia ben real; de fet, està dedicada als doctors Matute, Márquez, Bermúdez, Miras, Monzón, Jiménez i Caricó. En els cors, Luis Pastor, Pablo Guerrero i Antonio Resines.

M'hi jugo un pèsol que el doctor Monzón és el Gran Wyoming, a qui en els crèdits del disc li agraeixen no haver comparegut.

Doctor,
hágame un electrocardiograma
porque tengo delicado el corazón.

¡Ay qué palpitación!
Cómo late late late mi corazón.
Sístole diástole...

¿Dónde está ese médico de guardia
para que me cure esta taquicardia?



8 comentaris:

  1. L'Antonio Resines fent coros, sí que és original, sí... la cançó té gràcia, gràcies a tu estic coneixent les Vainica i m'agraden força (bé, només coneixia la de "Todo está en los libros", que era la música d'un programa de tele...). Bon dissabte tinguis, Allau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah "Y con las manos en la masa"...

      Elimina
    2. Amb la seva manera de fer tan casolana no és estrany que tinguin alguns col·laboradors ben particulars. Bon dissabte, Gemma.

      Elimina
  2. La billirrubina. Eres tonto. Pero tens rao. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Luis, podries escriure un assaig al respecte, tu que ets un professional i un meloman.

      Elimina
  3. I tant, la billirubina, por 25 pesetas cada una, canciones con patologías....

    Fever, Peggy Lee (encara que no sé si és una fever metafòrica...)
    Lithium, Nirvana
    19th Nervous Breakdown, The Rolling Stones (aquesta me l'han xivat)

    ResponElimina