dimarts, 12 d’agost de 2014

Corcó a Cork (4)

Tècnicament aquesta entrada té un mal títol, perquè avui no penso fer gaire el corcó per parlar de la Crawford Art Gallery, el museu nacional de belles arts de Cork. La institució es distribueix entre una bell edifici del segle XVIII que havia allotjat la duana i una extensió moderna realitzada aprofitant el canvi de segle. La presentació de les col·leccions oscil·la entre el classicisme i la modernitat, l’entrada és gratuïta, com passa amb tots els museus nacionals de la República, i la cafeteria de la planta baixa és ideal tant per un te amb pastissos com per un deliciós dinar de menú. L’única pega que se li pot posar a la Crawford és que el seu contingut té un interès molt relatiu: hi ha pocs pintors irlandesos universalment coneguts i ja us avanço que Francis Bacon no figura als fons de la galeria.

Però sí que tenen un poc característic Sean Scully de 1973, un dels meus artistes favorits, i a qui veurem molt més ben representat a Dublín.

L’altre pintor del que coneixia el nom, encara que no es pot dir que la seva obra em faci embogir, és Daniel Maclisle (1806-1870), fill de Cork que va desenvolupar tota la seva carrera a Londres. Si em sonava és perquè va ser l’il·lustrador d’alguns dels contes de Nadal de Dickens a més de ser el responsable d’un dels retrats més famosos del novel·lista quan era jove. Aquest “Falconer”, que enllaça amb algunes impostures prerafaelites, és un dels emblemes de la col·lecció: amb això us podeu fer una idea del nivell.


Un dels descobriments pictòrics d’aquest viatge ha sigut sense dubte el de Jack Butler Yeats, el germà del poeta; però esperaré a Dublín (on se’l pot conèixer millor) per parlar-ne. En canvi, del simbolista dublinès Harry Clarke (1889-1931) la Galeria Crawford pot presumir d’una exquisida selecció, començant pels esbossos blaus pel vitrall sobre “La vella de Santa Agnès” de John Keats (que descobrirem en vidre i llum veritable a la Hugh Lane de Dublín) i acabant per les il·lustracions properes a Beardsley d’alguns dels relats més famosos d’Edgar Allan Poe.

Aquí Keats.

I aquí Poe (Ligeia).
Residualment, encara que incidentalment més divertit, la Crawford Art Gallery també pot presumir d’un parell de sales farcides d’acadèmies buidades per Antonio Canova als Museus Vaticans. L’encàrrec el va fer el papa Pius VII i les hi va regalar a Jordi IV, llavors només Príncep Regent. El futur monarca anglès, a qui aquesta pila de guix produïa basques, decidí que a Cork li escauria tanta escaiola clàssica. Com es pot veure aquí, en dies plujosos les acadèmies vaticanes encara són populars entre els animadors de l’esplai.


4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Amb bona disposició, Enric, sempre es pot salvar algun moble.

      Elimina
  2. Mai no he estat a Cork ni m'agrada la literatura de viatges i, tanmateix, et vaig llegint molt interessada. Jo he vist ben poc del pintor Yeats però em semblar molt notable.
    Segueix recreant aquestes vacances a la Green Erin. M'agrada el país i com l'exliques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria, ets molt amable. el que és segur és que això no és literatura de viatges.

      Elimina