dilluns, 11 d’agost de 2014

Skellig

Aquí un mascarell
Les illes Skellig són només dues i es troben a escassos tretze quilòmetres de la península d’Iveragh, comtat de Kerry, Irlanda. Malgrat la seva proximitat a zones civilitzades, aquest parell de roques sobrealimentades presenten un aspecte imponent i feréstec que no convida gaire a acostar-s’hi. De fet, la més petita (que inesperadament es diu Little Skellig) és pràcticament inaccessible. Les seves vuit hectàrees de penya-segats estan ocupades per un gavadal d’aus marítimes. Entres les espècies que hi crien es poden trobar petrells, frarets, fulmars, baldrigues, gavinetes de tres dits, somorgollaires i gavots. Per descomptat, si no fos per la Wikipedia, seria incapaç d’identificar cap d’aquestes aus si me les trobava a la plaça de Catalunya; però va bé saber on anar-les a buscar, si alguna vegada se n’ha de menester. De totes maneres l’espècie més abundosa, la que constitueix la segona colònia més gran del món, és la dels mascarells (foto de dalt), que comptabilitzen gairebé 30.000 parelles.

Skellig Michael. Si es força la vista, es veu el monastir, dalt a l'esquerra.
L’illa gran, sí Great Skellig (però també Skellig Michael o Sceilg Mhichíl) té quasi vint-i-dues hectàrees i una altura màxima de 218 metres. Apart de la seva corresponent ració de fauna avícola, Skellig Michael compta amb un monestir fundat en data indeterminada entre els segles VI i VIII. Les instal·lacions monàstiques consten de sis cel·les en forma de rusc, dos oratoris i una església medieval tardana que pels volts de 1044 ja estava dedicada a Sant Miquel. El conjunt va ser ocupat fins el segle XII o XIII, quan canvis en el clima obligaren els monjos a traslladar-se a terra ferma, i fou propietat de l’ordre dels agustins fins 1578, quan Isabel I els va dissoldre.

Cementiri i oratori

Des de 1996 Skellig Michael figura a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. En termes pràctics això significa que les visites són fortament restringides. Només es permet el desembarcament de 150 turistes al dia, cosa que l’estat de la mar no sempre permet. Aquest passat juliol hi va haver un petit escàndol en un got d’aigua quan es va saber que l’equip de “Star Wars” havia estat filmant a l’illa escenes del futur episodi 7. Les veus més crítiques opinaren que no s’havia de permetre l’accés a un paratge protegit als bàrbars de Hollywood. Molts anys abans, concretament el 1976, el molt més respectable Werner Herzog va filmar-hi el final “Herz aus Glas”.

Desembarcador i monestir a dalt
Vull que quedi clar que aquest apunt pertany a la sèrie sobre illes remotes; que no he posat mai el peu a les Skellig; i que amb prou feines vaig poder divisar-les des de la costa. Tot i això, la barreja de mascarells i frarets, monjos i Han Solo, no podia ser-me menys que irresistible.

8 comentaris:

  1. Allau,
    Tot em feia pensar que hi havíeu anat d'excursió i que les descripcions de terres i d'aus eren fruit del teu cervell científic. Fas tan creible el que ens expliques que no podré evitar que, en el teu viatge a Irlanda, també has fet les Skelling.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, no m'agrada faltar a la veritat. El meu gènere és el realisme.

      Elimina
  2. En tot cas, Allau, m'has fet posar els peus en aquest tros d'illa i m'emociona (ja era hora) la pervivència d'aquestes pedres dels segles VI-VIII.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Pilar, en todas partes cuecen habas medio-medievales.

      Elimina
  4. Les fotos són impressionants! Molt boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són de la Wikipedia, no et vull enganyar.

      Elimina