El senyor Valdemar segons Harry Clarke |
Recordeu Geneviève Foulerot, la model de catàlegs i aspirant a actriu que té un fill de pocs mesos? Som al seu futur dormitori, acabat de pintar i encara sense mobles. Només hi ha un quadre de grans dimensions on es veu l’interior d’una habitació i l’exterior a través d’una finestra. Els detalls de la pintura no podrien ser més estranys. i semblen contenir diversos plans de realitat.
L’autor del quadre és Louis Foulerot, l’avi de Geneviève, i l’únic membre de la família que li va donar suport quan va quedar embarassada i va fugir de casa. De fet és ell qui sufraga les reformes del pis de la néta. O sigui «Història de la mare soltera de qui només l’avi no va renegar».
El quadre s’ha inspirat en la novel·la policíaca L’assassinat dels peixos vermells i permet rastrejar-hi tots els elements de la trama. A continuació s’explica l’argument del llibre amb tots els ets i uts: s’hi esmercen quatre pàgines de la novel·la en un recargolat enigma que es podria resumir com la «Història del joier que va ser assassinat tres cops».
Investigo els noms dels personatges de la novel·la, per si hi afegissin algun motiu suplementari. La víctima es diu Oswald Zeitgeber i el cognom —que en alemany significa «que dona la llum»— és un concepte que fa referència a qualsevol influència exògena que pugui modificar la sincronització d’un ritme endogen.
El detectiu Waldémar m’ha fet pensar immediatament en l’impactant conte Els fets del cas de M. Valdemar d’Edgar Allan Poe; però possiblement està motivat per diversos reis d’aquest nom que van governar Dinamarca a l’edat mitjana.
L’entorn on es desenvolupa l’acció de l’enigma remet a la regió dels Llacs italians i el nom Valdrade connecta amb Valdrada, la ciutat que apareixia a Les ciutats invisibles (1972) del col·lega de l’Oulipo Italo Calvino.
De fet, gran part d’aquest capítol té una connexió molt lleu amb la senyoreta Foulerot, però el desplegament d’inventiva que demostra la construcció del whodunit és pur Perec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada