La vida manual d’ús: CAPÍTOL LV. Habitacions del servei, 10. Fresnel

Augustin-Jean Fresnel

L’any mil nou-cents dinou va venir a viure a l’edifici Henri Fresnel, un cuiner marsellès especialista en peix, marisc i primers plats de verdures. Se’ns diu que en honor del seu homònim llunyà havia creat una recepta de llenties guisades amb sidra. Com que no ho aclareixen els traductors, afegiré que l’homònim és Augustin-Jean Fresnel físic pioner en l’estudi de la natura de la llum. També cal recordar que en francès tant «lent» com «llentia» es diuen «lentille».

El mil nou-cents vint-i-quatre va casar-se amb Alice i poc després obriren un restaurant d’èxit, freqüentat per celebritats de l’època: Maurice Chevalier, l’aviador Nungesser, el joquei Tom Lane (potser apòcrif)… Però malgrat el reconeixement i l’arribada imminent d’un fill, Henry s’avorria. Un dia va desaparèixer per iniciar la carrera d’actor. Alice va intentar continuar amb el restaurant, mentre pujava el fill, però la seva història no és gaire interessant.

La de Fresnel, en canvi, és plena de peripècies i dona nom a quatre de les històries de l’índex: Història del cuiner enamorat del teatre, Història de la filla del banquer que volia dedicar-se al teatre, Història de l’americana excèntrica i Història de l’aviador argentí. Com ja es pot intuir pels títols, hi trobareu les aventures d’una companyia de comèdies itinerant (ecos de Hamlet), uns firaires que fan espectacles circenses, una milionària excèntrica i ex-reina de Broadway i un triomf final com a cuiner mediàtic. El retrobament final entre Alice i Henri no deixa de ser una gran escena anticlimàtica.

En aquest moment l’habitació l’ocupa un home d’uns trenta anys que, totalment despullat, es rebolca amb cinc nines inflables.