Al tocador de la senyora Altamont, fosc i feixuc. Un gos de raça King Charles sobre un sofà de color tabac. Una gran tela hiperrealista que representa un plat fumejant d’espaguetis i un paquet de cacau Van Houten (ja sortia mencionat al capítol XVII). La «capseta de peses com les que feien servir els canvistes i els pesadors d’or» remet de nou a l’influent quadre de Quentin Matsys sobre el matrimoni de canvistes.
Hi ha també tres piles de llibres. La primera pila està coronada per Amarga victòria de René Hardy (apart d’escriptor també va ser membre de la Resistència, com tants altres a la novel·la i segurament ha estat escollit pel leitmotiv «Laurel & Hardy»). El llibre va ser adaptat al cinema per l’autor i per Nicholas Ray l’any 1956 amb el títol de Bitter Victory. A terres hispanes hi ha una altra Amarga victoria (1939) protagonitzada per Bette Davis, que du el títol original de Dark Victory i no hi té res a veure. La segona pila culmina amb Diàlegs amb 33 variacions de Ludwig van Beethoven sobre un tema de Diabelli de Michel Butor [tot i que el títol correcte és «sobre un vals de Diabelli»]. Al damunt de la tercera pila hi ha El cavall d’orgull de Pierre Jakez-Hélias, crònica autobiogràfica escrita originalment en bretó i apareguda el 1975, o sigui que era estrictament contemporània a la novel·la. Hi ha una adaptació al cinema de l’any 1980 a càrrec de Claude Chabrol.
La senyora Altamont és una dona atractiva d’uns quaranta-cinc anys, vestida amb sostenidors i calces de punta negra. S’està pintant els ulls per la festa que està a punt de començar a casa seva. El seu marit també és a l’habitació. Duu un abric ample de quadres i llegeix una carta mecanografiada.
Cyrille Altamont és un senyor de 55 anys, de cames llargues i roba impecable. Té el càrrec de secretari permanent del consell d’administració i apoderat del Banc Internacional per al Desenvolupament dels Recursos Energètics i Miners (BIDREM). Malgrat la seva reputació d’home fred i enèrgic, en una ocasió va actuar d’una forma completament nociva per a la seva organització, tal com s’explica en la llarga Història del químic alemany, on es parla dels científics alemanys trasplantats als Estats Units després de la guerra, i del procediment per obtenir petroli sintètic a partir del lignit.
El protagonista d’aquesta peripècia d’espionatge, química i nazisme és un tal Wehsal. El nom coincideix amb el d’un dels personatges de La muntanya màgica que acompanyen Hans Castorp al sanatori.
Quan es parla de l’Operació Paperclip —iniciativa americana per reclutar científics del bàndol nazi— s’adjunta l’aclariment «Operació Trombó». Efectivament en francès d’un clip per subjectar papers se’n diu «trombone», però en català aquesta postil·la no té cap sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada