Malgrat que l’estructura de la novel·la divideix l’edifici de Simon-Crubellier en un quadrilàter de 10x10, només consta de 99 capítols. En el seu avanç mitjançant els salts de cavall dels escacs, no visita el racó inferior esquerre com correspondria i, en una drecera estranya, passa directament de la cuina de la senyora Moreau (LXV) a can Marcia (LXVI), a la planta baixa. No visitarem doncs aquest soterrani que, per eliminació, suposem que pertany a la Moreau (i on la cuinera Gertrude va relegar tots els estris de cuina que li feien nosa).
Els motius d’aquesta desaparició? El final del capítol LXV ens dona una pista: «i una vella capsa de galetes de llauna, quadrada, que té a la tapa una nena que mossega la punta d’una galeteta.» Una nena que ja havia sigut anunciada al «vers» número 100 del capítol LI:
100 La nena petita que clava una dent en un tros de galeta LU
Deixem que Perec ens ho expliqui: «Mireu com un nen petit mossega una galeta: comença sempre per rosegar una de les quatre cantonades. Allà un ratolinet ha menjat una de les peces. Això m’ha servit per destruir les simetries, per dissimular les estructures.»
Per tant, no ha estat el gos, l’excusa habitual, sinó la nena, qui s’ha menjat el capítol. De fet, era un nen, el fill de l’il·lustrador Firmin Bouisset; però amb la bata d'escolar l’error és comprensible. Per cert, la fàbrica LU (Lefèvre-Utile) té un origen tan nantès com Jules Verne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada