La vida manual d’ús: EL CAPÍTOL LI. Valène (habitacions del servei, 9)

 

Botticelli, a la dreta, assistint a una escena bíblica

Arribem a un dels capítols més importants del llibre i per fer-ho notar Perec li afegeix l’article definit —«LE CHAPITRE LI»— que no apareix a cap altre capítol. Incomprensiblement ni en català ni en castellà figura l’article. L’he afegit al títol de l’entrada (mira que costava poc!).

Aquest funciona com el capítol central de la novel·la, tot i que per raons de simetria, i tenint en compte que el nombre de capítols és de 99, hauria d’haver sigut el capítol cinquanta. Ens parla del gran projecte del pintor Serge Valène, tot i que de manera potencial. No sabrem si arribarà a una bona fi la idea de pintar un gran quadre de l’immoble, on ell es conformaria amb una presència discreta, «a la manera dels pintors del Renaixement que sempre es reservaven un lloc minúscul entre la gernació de vassalls, soldats, bisbes o mercaders». I, en contradicció a aquesta voluntat de discreció, es retrataria amb el pinzell i la paleta a les mans pintant-se ell mateix en l’inici d’un vertiginós procediment de nines russes.

Perquè efectivament, de la mateixa manera que Perec ens ofereix la instantània de la vida en un edifici en un temps determinat a través de més de sis-centes pàgines de ficció novel·lesca, Valène pretén assolir un repte similar en forma pictòrica: la creació d’un quadre on l’immoble apareixeria desproveït de façana per mostrar quins objectes conté i el que està succeeint a cada habitació en aquell mateix moment.

Paradoxalment, per descriure tota aquesta cornucòpia visual no queda altre remei que acudir als mots; i Perec (que no Valène) s’hi aplica a fons, començant per l’enumeració d’una heterogènia col·lecció d’objectes que hi ha a la finca:

(…) els cullerots i els ganivets, les escumadores, els mànecs de porta, els llibres, els diaris, les catifes, els gerros, els capfoguers, els paraigüers, els estalvis, els aparells de ràdio…

I, al costat de totes aquestes coses inanimades, evidentment els éssers vius que l’habiten, l’han habitat o s’hi han relacionat d’alguna forma. Es tracta d’una llista de personatges —que se sol anomenar Compendi— on cada línia en defineix un sense anomenar-lo explícitament.

1. Pélage vainqueur d’Alkhamah se faisant couronner a Covadonga
2. La cantatrice exilée de Russie suivant Schönberg a Amsterdam
3. Le petit chat sourd aux yeux vairons vivant au dernier étage
4. Le crétin chef d’îlot faisant préparer des tonneaux de sable
5. La femme avare écrivant ses moindres dépenses dans un cahier

La línia número 1, per exemple, recorda l’arqueòleg Fernand de Beaumont i les seves excavacions entorn de Don Pelayo. La número 2, defineix Vera Orlova (Beaumont, de casada) i la 3 es refereix a un gatet sense amo que es passeja per les habitacions del servei i que surt al capítol XV. Per descomptat, com que ens trobem encara a la meitat del llibre, hi ha personatges que encara no han aparegut i ens serà impossible identificar.

Si visualitzem la llista amb algun tipus de lletra d’amplada fixa, ens adonarem que cada línia consta de 60 caràcters (comptant-hi els espais en blanc) i que la lletra A que apareix al final de la primera línia va desplaçant-se gradualment cap a la dreta fins arribar a la posició inicial a la línia 60. En realitat el compendi està format per tres seccions de 60, 60 i 59 línies (culpeu al clinamen d’aquesta irregularitat) i, si a la primera secció es juga amb el desplaçament de la A, a les altres dues són la M i la E. Formen el mot ÂME (també el podeu llegir a les lletres finals de les tres primeres línies) que vol dir «ànima» i que subratlla el caràcter essencial del capítol.

1. Pélage vainqueur d’Alkhamah se faisant couronner a CovadongA
2. La cantatrice exilée de Russie suivant Schönberg a AmsterdAm
3. Le petit chat sourd aux yeux vairons vivant au dernier étAge
4. Le crétin chef d’îlot faisant préparer des tonneaux de sAble
5. La femme avare écrivant ses moindres dépenses dans un cAhier

En català Bats i Lladó mantenen el joc verbal (de vegades canviant l’ordre de les línies) i fan servir les lletres A, L i E per lletrejar ALÈ. 

1. Pelai vencedor d’Alkama fent-se coronar al camp de CovadongA
2. La cantant russa exiliada que segueix Schoenberg a AmsterdAm
3. El moix sord amb un ull de cada color que viu al pis de dAlt
4. El cap de barri estúpid i les bótes de sorra que fa prepArar
5. La dona garrepa que inscriu totes les despeses en un quAdern

En castellà no s’hi ha invertit tant d’esforç i ni tan sols les línies són de 60 caràcters.

1. Pelayo vencedor de Alkama que se coronó rey en Covadonga
2. La cantante exilada de Rusia que siguió a Schönberg a Amsterdam
3. El gatito sordo con los ojos de color diferente que vivía en el último piso