La vida manual d’ús: CAPÍTOL LXVI. Marcia, 4

La senyora Marcia tenia a la venda un esbós del retrat de la família Mozart per Carmontelle que es pot veure al Museu Carnavalet

Descripció de l’exterior i l’interior de la botiga d’antiguitats de la senyora Marcia. La primera sala, al costat de l’entrada, es dedica als objectes petits que el client es pot endur després d’adquirir-los. D’aquesta secció prêt-à-porter se n’ocupa el fill David Marcia de vint-i-nou anys, a qui un accident l’any 1971 va truncar la seva carrera com a motorista de competició.

La senyora Marcia, apart de la direcció de la botiga, s’encarrega de la segona sala on s’exposen peces de més embalum, disposades amb indubtable sentit escenogràfic. Tot i que la densitat d’objectes no és tan alta com a la rebotiga o el dormitori d’ella, la seva descripció ocupa ben bé quatre pàgines de precís detallisme. Encara així Perec es despista en descriure el gravat d’un paó: «à gauche un paon (peacock), vu de profil, (…) et à gauche, le même animal, vu de face…». La traducció al castellà és literal, mentre que la catalana restitueix el sentit esquerre-dreta.

L’especialitat de la senyora Marcia són els rellotges animats de petites dimensions, dels quals en l’actualitat en té vuit a la botiga. Tot i que només en té un dels anomenats «rellotges lúbrics», l’autor s’esplaia descrivint la col·lecció d’un rellotger americà que en té quaranta-dos.

Fa uns anys la senyora Marcia va descobrir al museu municipal de Newcastle-upon-Tyne el quadre de Forbes Una rata darrere la cortina [llegiu la seva història al capítol IV]. Va encarregar-ne una fotografia de mida natural per estudiar si a la col·lecció de rellotges de Lady Forthright n’hi havia algun del tipus que buscava. Davant del resultat negatiu, va oferir la fotografia com a regal de noces a Caroline Échard, que es casava amb Philippe Marquiseaux. La temàtica morbosa i poc festiva del quadre s’entendrà millor si afegim que David Marcia havia sigut una temporada el xicot de Caroline.