La vida manual d’ús: CAPÍTOL LX. Cinoc, 1

 

VÉLOCIMANE o VELOCÍPEDE?

Som a la rònega cuina de Cinoc. Hi ha quatre calendaris quecos dels anys 1972, 1973, 1974 i 1975. També l’aquarel·la d’uns clavells amb la inscripció «PINTAT AMB LA BOCA I ELS PEUS» (quins records!) Cinoc és un vell magre i llardós que menja sardines en escabetx directament de la llauna.

És a l’immoble des de l’any 47 i la seva arribada va suposar pels veïns un problema, perquè ningú sabia com s’havia de pronunciar el seu cognom. El bibliotecari senyor Échard va sistematitzar les pronúncies en 20 possibilitats: SINÓS, SINOK, SINOTX, SINOIX… Quan li van preguntar a l’interfecte va resultar que ell tampoc ho sabia.

L’ofici de Cinoc era el que ell mateix anomenava «matamots», és a dir, es dedicava a eliminar dels diccionaris Larrousse aquelles paraules que havien caigut en desús. Es diu que quan es va jubilar l’any 65, després de cinquanta-tres anys de feina [com que a l’índex s’informa que Cinoc va néixer el 1900, això vol dir que va començar a treballar als 12 anys!] havia espurgat milers de mots de tota mena. Evidentment Perec en menciona alguns amb el seu habitual esperit juganer. Així parla de l’inexistent «velocimane», que per la definició adjunta devia ser un velocípede. I al costat del dramaturg ben real François Albergati Capacelli hi posa el poeta inexistent Albert de Routisie (1834 - 1867), la filla del qual (Irene) va publicar-li algunes novel·les pòstumes. Tanmateix el poeta Louis Aragon va emprar el pseudònim Albert de Routisie per publicar la seva novel·la pornogràfica El cony d’Irene.

Un cop jubilat Cinoc va emprendre un projecte personal: redactar un diccionari de paraules oblidades; però no pas per consignar-hi obscurs personatges històrics o exòtiques espècies d’escarabats, sinó «per salvar paraules senzilles que encara li deien alguna cosa». A tal fi va començar a llegir-se els diccionaris antics que hi havia a la biblioteca pública del districte XVII (el Lachâtre, el Vicarius, el Bescherelle pare…) Després va inscriure’s a la biblioteca Sainte-Geneviève i va posar-se a llegir els autors que estan inscrits a la façana.

Alguns dels autors de Sainte-Geneviève

Sembla ser que a la façana hi ha escrits 810 noms d’autors i savis ordenats per ordre cronològic, des de Moisès a Berzelius (químic suec del segle XIX). No cal dir que Perec cita un munt d’aquests escriptors que Cinoc va llegir i, per descomptat, hi cola alguns que no estan entre els escollits o simplement són inexistents. Hi ha uns quants que han estat extrets de Moby Dick on Melville detalla una llista d’autors que han escrit sobre les balenes: Aristòtil, Plini, Aldovrandi, Sir Thomas Browne… D’altres figuren al Tristram Shandy de Sterne i diria que són majoritàriament apòcrifs (Sigonius, Rubenius…) Invencions a partir de la realitat, la llegenda o la ficció són Triptolème, gramàtic grec del segle VII, o Aronnax, personatge de Verne, que a l’índex onomàstic apareix amb els anys de naixement i mort de l’escriptor de Nantes.

També les mostres de paraules recollides al diccionari de Cinoc barregen mots genuïns:

TERGAL, E (adj.)

(llat. tergum, esquena) Relatiu a l’esquena dels insectes.

VIRGOULEUSE (s.f.)

Pera d’aigua hivernal.

Amb invencions de Perec:

URSULINE (s.f.)

Escala petita acabada en una plataforma estreta on els firaires feien pujar les cabres ensinistrades.

[en realitat designa una religiosa]

LOUPIAT (s.m.)

Pop. Borratxo. «Estava ben arreglada amb el seu loupiat de marit» (Émile Zola)

[vol dir «geperut»]