Construcció i foto d'Andrew Lipsons
Però, com que és un terme psiquiàtric, ho direm en alemany: Beziehungswahn.Deliri de referència: Deliri que pateix la persona que té la convicció ferma que els objectes i els esdeveniments del món exterior, i les paraules i les conductes dels altres, tenen una relació directa amb ella, generalment negativa. (llegit al termcat)
Beziehungswahn, cosí germà de la paranoia i de les teories conspiratòries, segurament té un vessant més lleuger, no patològic, però també obsessiu. Deliri de veure un lligam en tot, sovint per vies inesperades i mai directes. Sis graus de separació i, amb una pirueta, plantar-te a l’altre extrem del món. O com arribar a les fonts Wallace des del cassoulet en sis etapes, o en cinc o en tres.
Beziehungswahn que infectà Umberto Ecco i l’obligà a escriure “El pèndol de Foucault” conspiranoide i multireferencial.
Beziehungswahn a “Rayuela” i a “La vie, mode d’emploi” , a “Tristram Shandy” i a “253”.
Beziehungswahn, el descobriment del qual m’immobilitzà durant anys, perquè si parlava d’una cosa, n’havia de parlar també d’una altra. I així fins l’infinit.
Beziehungswahn, sobirà del regne de www que m’alliberà de la impotència creativa i m’oferí la clau per gestionar aquest allau. O per alliberar-me de qualsevol gestió i permetre’m fluir amb el corrent aleatori, la troballa feliç, la serendípia del cadàver exquisit.
Beziehungswahn, o simplement etcètera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada