Transubstanciació

Això de passejar-se pel món dels blocs és una mica com exercir la prostitució, que acabes coneixent gent. D’una certa manera, al menys. Així, ara a l’hora de sopar ens descobrim parlant amb familiaritat de gent que fa sis mesos no coneixíem de res, que si X té nou nòvio, que a M no li agraden les albergínies o que la Z pateix de restrenyiment. De totes aquestes persones en tenim un coneixement molt limitat, evidentment només sabem el que ens volen explicar; però, així i encara n’estem més ben informats que de les vides dels amics i dels parents del món diguem-ne analògic. És una situació veritablement estranya, perquè ja sabem que darrera d’aquests avatars hi ha persones de debò, que es mouen i respiren i probablement paguen els seus impostos; però per a nosaltres són uns éssers una mica imaginats, confegits com una barreja del que ens diuen i del que nosaltres hi volem veure.

Un moment que pot ser traumàtic és aquell en el que et topes al món real amb un d’aquests escrivents digitals o, dit bíblicament, quan el verb es fa carn. A mi em va passar ahir per primera vegada, però no fou un encontre de cap manera traumàtic, ja que hi vaig assistir per voluntat pròpia. Es tractava de la presentació del llibre “Busca qui t’ha pegat” de Martí R(asoir) Electrique (labreu edicions) a la llibreria Antinous de Barcelona.

Martí és un advocat valencià que escriu el bloc epònim, el qual m’acompanya des de fa mesos a la columna de la dreta. El Martí blocaire és mordaç, una mica esnob, no es talla ni un pèl per parlar dels seus homes, les seves dèries polítiques, les seves drogues i els seus litigis, i ho fa sempre amb un estil brillant i divertidíssim. A casa en som fans i us el recomano, és clar.

El llibre en qüestió aplega entrades escollides del seu bloc que, llegides en ordre cronològic, adquireixen un nou trellat (com diuen pel sud) i, com que dels textos digitals ningú no ens assegura la seva pervivència, convé fer-se amb la versió en paper.

De la presentació, que reuní una bona colla d’incondicionals, s’encarregaren els tres caps pensants de labreu edicions, gent que em va caure molt bé i que demostraren que s’estimen el que fan. Alguns assistents (entre ells en Josep) llegiren en veu alta entrades del bloc que els havien agradat especialment. Tot i que hi havia un nombre de lectures previstes, la hilaritat i el bon rotllo general propicià que se’n llegissin moltes més. Al final, calgué dir prou, per no acabar llegint sistemàticament tot el llibre.

En quant a Martí, va decidir barrejar-se anònimament entre el públic (per por que algú li volgués trencar la cara, encara que em consta que a Barcelona no corre aquest perill). Diré que és un xicot tan atractiu com ens permet imaginar-lo (me l’imatxinava més gran!), però més encantador i assenyat del que pretén.

Respectem la voluntat d'anonimat.
Col·lateralment, rogerbcn, un altre rapsode i fan fatal a la vegada, coneixia Josep de fa un pilot d’anys i aquesta ocasió inesperada va propiciar un retrobament.

La festa va continuar a “El Cangrejo”, però nosaltres, a causa de les xacres de l’edat, ens retiràrem al nostre palau d’estiu sense atrevir-nos a fer la coneixença personal amb l’ínclita Carmen de Mairena. Suposo que l’homenatjat ja farà la seva crònica impertinent.

Ai, m’oblidava, no va venir José Saramago.