Canya!

De tant en tant cal baixar de la torre d’ivori, on passem les hores en profundes activitats intel·lectuals, i enfrontar-se a les vulgars contingències de la vida. Així, aquest cap de setmana ens dediquem bàsicament a canviar les canyes que fan ombra a la terrassa. Ja tenien molts anys i les pluges d’aquest hivern les havien deixat definitivament inservibles. No és que siguem molt manetes, però ens apanyarem perquè el canyís quedi decent.

Això sí, la nostra divisió del treball és impecable: Josep és el que fa les tasques feixugues i jo el que queda completament baldat.