diumenge, 7 de juny de 2009

Tot per la pasta

Quan fa uns mesos vaig parlar del llibre de l’escèptic Shermer, vaig ensopegar-me amb el concepte del “pastafarisme”, del que havia sentit parlar vagament, però sobre el que no coneixia els detalls. Llavors hi vaig fer una ullada superficial, però em vaig prometre tornar-hi un altre dia amb més deteniment.

El “pastafarisme” és una religió paròdica (i disculpeu, si estic predicant en terra de conversos), nascuda l’any 2005 com a resposta a la decisió del Consell d’Educació de l’Estat de Kansas d’ensenyar el creacionisme a les escoles (decisió revocada l’agost de 2006). El seu inventor i auto-anomenat profeta va ser el físic Bobby Henderson, qui es va treure de la màniga una nova teologia monoteista basada en un déu creador en forma de massa d’espaguetis amb ulls tentaculars i acompanyament de mandonguilles: el Flying Spaghetti Monster (FSM).

En una carta al consell educatiu de l'estat proposava:

"Crec que tots podem aspirar a que arribi el moment en què a aquestes tres teories se'ls dediqui el mateix temps a les nostres classes de ciències de tot el país, i més endavant a tot el món. Un terç del temps pel Disseny Intel·ligent [creacionisme], un terç pel Monstruisme de l'Espagueti Volador i un terç per una conjectura lògica basada en aclapadores evidències observables."
La nova religió té els seus evangelis, com ha de ser, i els seus manaments, que no són deu, són els vuit "Jo de tu no ho faria", rebuts pel pirata Mosey al Mont Salsa (que és una mena de Sinaí per pobres, passat pel filtre de Bartleby).

Totes les pregàries acaben apropiadament amb un “ramén”, mot maletí que inclou el clàssic amén i la paraula japonesa que designa els fideus. El cel conté un volcà de cervesa i una fàbrica de strippers (suposo que femenines, ja que es tracta d’una broma universitària masculina). L’infern és molt similar al cel, però la cervesa està esbravada i les strippers transmeten malalties sexuals...

Sí, la pensada té molta gràcia i està ben elaborada; per això no és d’estranyar que hagi obtingut un èxit víric a internet. La creença ja disposa de la seva pròpia celebració nadalenca que té lloc a les mateixes dates que les dels sospitosos habituals i diverses pàgines permeten la lliure expressió dels seus creients com
http://www.scq.ubc.ca/category/fsm/ o http://www.venganza.org/.


Tots riem, còmplices de l’èxit de la broma i, malgrat la ridiculesa dels seus plantejaments, em començo a preguntar si no van començar de la mateixa manera totes les religions “serioses” . Com una broma privada. La propagació de l’estupidesa humana és una de les lleis bàsiques (i no escrites) de la física. O sigui que cal estar atent, perquè en un dia proper la veina del tercer primera ens confessarà que se li ha aparegut l'espagueti. I el nostre deure és desenganyar-la a l'instant.

No sé si demà passat riuré de la mateixa forma davant d’un plat de penne all’amatriciana.

5 comentaris:

  1. Tenint en compte en què creu la gent que creu, no sé per què no es podria creure en el Flying Spaghetti Monster...

    ResponElimina
  2. Home, ferran, suposo que hi ha coses pitjors en les que creure. Al menys aquest "déu" sembla apetitós.

    ResponElimina
  3. Els "altres" també se'l mengen... i se'l beuen...

    ResponElimina
  4. El vi, passi, però on estigui un plat de pasta... que no ens vinguin amb hòsties!

    ResponElimina