Corazón partido

De vegades, val més no avançar-se als esdeveniments, perquè la millor de les intencions es pot torçar. La nostra idea inicial era que el proper 7 de juliol ens trobaria ballant esbojarradament amb els Pet Shop Boys a la Plaça Major del Poble Espanyol... I així estaven les coses fins que vam descobrir que al Grec el mateix 7 de juliol actuava Vinicio Capossela. Què fer?

Són d’aquelles situacions que et trenquen el cor, ja que som estupends, però no ubics. Així que hem decidit sacrificar els anglesos, que de segur faran un show prefabricat i visualment luxós (però jo ja els he vist en concert abans) per investigar què dóna de si aquest ciutadà d’Emilia-Romagna nascut a Hannover.

Des que va començar allà pels anys 90, Capossela carrega sobre les espatlles les comparacions amb Tom Waits (i només faltava que incorporés a la seva banda Marc Ribot, còmplice habitual del de Pomona). És cert que comparteixen veu enrogallada, piano, referents literaris i una certa voluntat tavernària, però Capossela hi incorpora elements que són estrictament europeus. El seu còctel sona impossible sobre el paper: música per a pel·lícula de romans, cha-cha-cha, oratori laic, valset mediterrani i xaranga balcànica. I malgrat tot funciona; i emociona! Potser perquè al fons hi ha aquesta saviesa melòdica tan italiana i tan terrenal que va de Gino Paoli a Gianmaria Testa, passant per Paolo Conte, és clar.

Veurem què passa; de moment, el cor ja ha decidit per nosaltres.