Tres minuts amb Stieg Larsson

Li he dit a Josep que, si em veu a menys de 100 metres d’un llibre de Stieg Larsson, em foti un tret, que sóc capaç de caure a la temptació i jo tinc un bloc i una família que mantenir i no puc perdre una pila d’hores llegint-lo. Ho reservo per la jubilació, sempre que llavors me’n recordi, que la demència senil és molt traïdora.

Però una carta d’un lector de EL PAÍS, referida a les traduccions de la famosa trilogia nòrdica, m’ha conduït a una d’aquelles investigacions meves que no duen enlloc però que tant em distreuen. La tesi del senyor Francisco Hidalgo és que la traducció dels títols de les novel·les de Larsson a l’espanyol (i al català, afegiré jo) no s’assemblen gaire a l’original suec, però són còpia exacta del títol de l’edició francesa (que sempre ha precedit en mesos a l’espanyola). Jo he volgut anar més enllà i he buscat com havien estat traduïdes les novel·les a llengües que em resultessin més o menys comprensibles. Heus aquí els resultats:

1. Män som hatar kvinnor (Homes que odien les dones) es diu en francès Les hommes qui n'aimaient pas les femmes i en espanyol o català “Els homes que no estimaven les dones”, que no és ben bé el mateix.
2. Flickan som lekte med elden (La noia que jugava amb foc) és La fille qui rêvait d'un bidon d'essence et d'une allumette, per tant “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina”, visca la creativitat incendiària!
3. Luftslottet som sprängdes, és a dir, “El castell a l’aire que va esclatar” esdevé La reine dans le palais des courants d'air o “La reina al palau dels corrents d’aire”, un títol que he de dir que m’enamora malgrat la seva infidelitat.
4. Els alemanys, com pertoca a la seva cultura, han estat estrictament literals: “Männer, die Frauen hassen”, "Das Mädchen, das mit dem Feuer spielte" i "Das Luftschloss, das gesprengt wurde".
5. Els anglesos també han estat respectuosos amb l’original: "Men who hate women", "The girl who played with fire" i "Air castle which was blown up". Tot i que el primer llibre de la trilogia als Estats Units es titula "The girl with the dragon tattoo".
6. Els italians m’han desconcertat: als dos primers títols han estat fidels “Uomini che odiano le donne” i “La ragazza che giocava con il fuoco”, però al tercer s’han posat creatius i s’han tret de la mànega “La regina dei castelli di carta”.
7. Però pitjor han estat els portuguesos que, apart de no tenir disponible el tercer porticó de la trilogia, divergeixen en el primer, “Os Homens que Odeiam as Mulheres” a Portugal, però “Os Homens Que Não Amavam as Mulheres” al Brasil. I també el segon es titula a Portugal “A Rapariga que Sonhava com uma Lata de Gasolina e um Fósforo”, però a Brasil “A Menina que Brincava com Fogo”. O sigui que els papers s’han intercanviat d’un episodi a l’altre.

Fins ara, només hem parlat de títols. Però d’aquí es fàcil deduir que la resta del llibre haurà seguit el mateix procés de traducció d’una altra traducció. No em ficaré amb altres llengües que no em queden tan a prop, però l’afer mereix una estirada d’orelles als editors espanyols i catalans. Sí, sí, aneu celebrant el 20 de juny com a diada de la llengua espanyola que, a l'hora de la veritat, encara som subsidiaris de la cultura francesa.

Fa anys que ho sé, encara que només sigui per anar a IKEA amb coneixement, el suec és l’idioma del futur.