L’he trobada diverses vegades més aviat borratxa
l’anomenaven comtessa misèria
per la seva sequedat
estava desesperadament sola
a les portes de la seixantena
tristament envoltada de plomes d'estruç i vulgar quincalla
a la paret de casa seva la inscripció
comtessa misèria
la vida tard o d'hora
salda el seu deute
comtessa misèria
la vida tard o d'hora
et colpeix per sorpresa
en els seus ulls el terror constant del temps que passa
i hauria donat qualsevol cosa per un elixir de llarga vida
estava desesperadament sola
a les portes de la seixantena
suaument absorta entre gloriosos records impregnats de maquillatge i de rien ne va plus
comtessa misèria
la vida tard o d'hora
salda el seu deute
comtessa misèria
la vida tard o d'hora
et colpeix per sorpresa
sense preguntar
sense previ avís
comtessa misèria
la ment hivernada als vint anys
víctima de l'engany d'aquest segle
que persegueix el mite de les formes atractives
i la cirurgia estètica
comtessa misèria
la ment no canvia
comtessa misèria
la ment no canvia
comtessa misèria
la ment no canvia
comtessa misèria
la ment no canvia
comtessa misèria
la ment hivernada als vint anys
Carmen Consoli
Per fi!. Com és que Carmen no tenia un post en aquest bloc?. (Ja ho deia: que gran és la petita siciliana).
ResponEliminaA mi m'ha deixat prou trista la cançó. No deixa de ser el retrat de futur que me pronostique(n)... Just la imatge del que no voldria ser.
ResponEliminaSabia jo, comtessa, que se sentiria aludida i no era la meva intenció. Que a la Carmen i a aquesta comtessa les coneixia de molt abans que a vostè. I que de comtesses n'hi ha més d'una i més de dos i no crec que vostè es pugui caracteritzar per la seva "aridità".
ResponEliminaI tant que no, que per l'aridità no, PERÒ PER TOTES LES ALTRES COSES SÍ!
ResponElimina(bé, esperem que no, que una és molt jove encara, als seixanta ja vindré a contar-li, de comtesses misèries d'estes n'he tingut més d'una a prop, esperem que no vaja la cosa en la sang)